Diccionari de conceptes
Salut
Estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties (OMS).
Abordament integral
Intervenció comunitària:
Craving
La recerca de drogues augmenta progressivament després que s'aturi l'autoadministració de substàncies tòxiques, que és un fenomen anomenat incubació del desig de drogues o “craving” (NIDA).
Intervenció
Involucrarse para detener una acción o actividad.
Las intervenciones están destinadas a evitar que los adictos continúen abusando de sustancias (Spiegato), El objetivo de la intervención en adicciones con alguien querido es abordar su problema de drogas o alcohol y proporcionarle ayuda si la necessita (mettaalpha).
Detecció
Acció de descobrir, mitjançant alguna metodologia, alguna cosa que no pot ser vista de forma directa (Clínica Universidad de Navarra).
En el cas de les addiccions, descobrir l’existència d’un consum problemàtic de substàncies o de dur a terme comportaments addictius.
Reducció de riscos
Prevenció de recaigudes
Estímul condicionat
Factors de protecció
Tots aquells elements que promouen i garanteixen l’estabilitat a curt, mitjà i llarg termini de la situació clínica i psicosocial del o de la pacient (SEPD). Per exemple dur un estil de vida saludable basat en fer esport, dur una dieta equilibrada i tenir hàbits d’higiene de son. També Tenir estratègies d’enfrontament als problemes alternatives al consum.
Estigma
Les persones amb addiccions enfronten discriminació i un conjunt d’actituds i estereotips negatius que poden afectar a la seva salut i benestar de moltes formes. Sovint, l’estigma és un dels factors pels quals qui necessita ajuda no busca atenció pel seu problema. Les investigacions demostren que el llenguatge que emprem contribueix a l’estigma i a la discriminació, fins i tot per part de professionals mèdics (NIDA).
Estigma y discriminación | National Institute on Drug Abuse (NIDA) (nih.gov)
Compulsió
Autocontrol
Politoxicomania
Addicció a substàncies
Malaltia crònica i recurrent caracteritzada per la cerca i el consum compulsius de substàncies, malgrat les conseqüències negatives. Se la considera un trastorn cerebral perquè genera canvis funcionals als circuits del cervell que regulen la recompensa, l’estrès i l’autocontrol (National Institute on Drug Abuse, NIDA).
Addició comportamental
les conductes addictives presenten característiques comportamentals i alteracions dels sistemes de recompensa similars als de l’addicció al consum de substàncies (cinquena edició del Diagnostic and Statistic Manual of Mental Disorders, DSM-5).
EXEMPLES: LUDOPATIA, APOSTES, TECNOLOGIA, CLEPTOMANIA, ...
Malaltia crònica
O malaltia no transmissible, són afeccions de llarga durada.
Són malalties per les quals encara no es coneix una solució definitiva i l’èxit terapèutic consisteix en mantenir a la persona en un estat funcional.
Aquestes són les causants de la majoria de morts i de discapacitats al món (Organització Mundial de la Salut- OMS- i Organització Panamericana de Salut).
Mecanismes de recompensa
Recuperació de l’addicció
Com és una malaltia crònica, la recuperació o rehabilitació consisteix en deixar de consumir o dur a terme conductes addictives.
Si es recau...
Recaiguda
Tendència a tornar als patrons primerencs de l’activitat que tornen a repetir-se, restaurant els hàbits més extrems de l’addicció després de l’abstinència o control. Per tant, el més important en l’addicció no és l’activitat concreta que genera la dependència, si no la relació que s’estableix amb ella (DSM-5).
Coaddicció
NIDA
Autoestigma
Interiorització de les característiques negatives de l’estigma assumint-les com a pròpies. Això degrada la pròpia identitat i empitjora el benestar i la salut mental. Aquesta situació provoca en l’individu “autoestigmatitzat” un descens de l’autoestima, sentiments d’ineptitud, culpabilitat, etc. (Centro de Intervención Psicológica Integral y Aplicada, CIPSIA).
Doble estigma
SEPD o Fundación de Patología Dual
Patologia dual
Tenir un altre tipus de trastorn mental juntament amb el de l’addicció. Les persones amb trastorn mental són més propenses a tenir una addicció i el 50% tindran una patologia dual (Dr. Miguel Ruiz Veguilla, Sociedad Española de Patología Dual, SEPD).
Comorbiditat
També coneguda com a "morbiditat associada", és un terme utilitzat per descriure dos o més trastorns o malalties que pateix la mateixa persona. Poden passar al mateix temps o un després de l'altre.
La comorbiditat també implica que hi ha una interacció entre les dues malalties que pot empitjorar l'evolució de totes dues (NIDA).
Perspectiva de gènere
Presa en consideració de les diferències entre dones i homes en un àmbit o activitat per a la planificació i execució de polítiques, tenint en compte les necessitats de les dones i la manera com les actuacions les afecten en particular, per cercar l’equitat de gènere (Llei 6/2022, del 31 de març, per a l’aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d’oportunitats i a la no-discriminació entre dones i homes).
Estil de vida saludable
Forma general de vida basada en la interacció entre les condicions de vida en un sentit ample i els patrons individuals de conducta determinats per factors socioculturals i característiques personals (OMS).
Prevenció
Mesures per superar problemes existents o futurs (manual “European drug prevention quality standards” de l’European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction).
Eliminar o modificar els factors de risc, fomentar factors de protecció. L’objectiu és evitar que es produeixi el consum o conducta addictiva, retardar el seu inici i evitar que es converteixi en un problema per a la persona o pel seu entorn social (Mettaalpha, Centre Sanitari de Desintoxicació a Madrid).
Factors de risc
Aquells agents o fets potencialment susceptibles de generar un desequilibri i que aproximen a la o el pacient o el situen en una posició de major vulnerabilitat davant d’una possible recaiguda (SEPD). Per exemple, un factor de risc per una persona alcohòlica és anar a discoteques o passar per les seccions de begudes alcohòliques de les botigues. Per qualsevol addicció, també seria un factor de risc seguir freqüentant a les persones amb qui s’ha consumit.
Control d’estímuls
Tècnica consistent en eliminar o limitar, en gran part, les situacions, la presència d’indrets o la relació amb les persones incitants i desencadenants de les conductes addictives (Asociación Terapéutica del Juego, ATEJ).
L’estratègia de control d’estímuls és fonamental per recuperar-se d’una addicció i alhora és un factor de protecció.
Tallers de prevenció
Ajustar el comportament, les capacitats i el benestar en camps de múltiples influències com les normes socials, la interacció amb iguals, les condicions de vida i els trets de personalitat (manual “European drug prevention quality standards” de l’European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction).
De vegades aquests tallers poden consistir en la reducció de riscos.
Síndrome d’abstinència
NIDA
