“No s'ha de culpar la víctima d'una addicció”
Francisco Pascual (Elx, Comunitat Valenciana) és doctor en medicina per la Universitat Miguel Hernández i el president de la Societat Espanyola d’Estudis de l’Alcohol i l’Alcoholisme (Socidrogalcohol). És especialista en l’estudi de les conductes addictives i col·labora amb entitats com, per exemple, l’Institut Espanyol d’Investigació de Drogodependències (INID).
Sempre ha tingut motivació per la seva professió?
El meu ofici és vocacional, per descomptat. Durant els anys inicials em vaig centrar molt en les addiccions per alcoholisme i va ser a partir de l’any 1987 quan vaig ampliar l’espectre a d’altres tipus d’addiccions. Ara porto quasi quaranta anys dedicant-m’hi.
Entenc que és una disciplina difícil de tractar.
Tractar les addiccions requereix la voluntat d’ajudar les persones. És el que fem a Socidrogalcohol i ho farem efectiu amb la implicació del màxim de professionals sociosanitaris: metges, infermers, educadors i, fins i tot, advocats i periodistes.
Quina orientació pren l’entitat?
M’agrada definir-la com una societat multidisciplinària. Abraça professionals de tota mena de formacions per seguir fomentant la prevenció i el tractament.
Hi ha manca de conscienciació?
Justament, és la setmana de consum d’alcohol zero. Tot i no ser un dia reconegut oficialment, és una setmana per fer reflexió, per abandonar íntegrament qualsevol mena de consum alcohòlic. El que es busca és que hi hagi més informació per tenir més prevenció.
Un metge ha de conscienciar?
Crec que hem d’oferir respostes als dubtes i exposar les realitats que tractem, no donar directrius. Hem de fer veure que no hi ha malalties, hi ha malalts, i que no són col·lectius, són individuals. I és justament el que vaig fer dijous a la taula rodona en col·laboració amb Projecte Vida.
Està satisfet de la seva aportació?
Qualsevol acció que pugui contribuir amb la causa és benvinguda. El que vull fer com a professional és millorar la societat entre tots, o pensar que ho intento. Es tracta d’aportar el meu gra de sorra.
Quins són els reptes de la prevenció en les addiccions?
Prevenir no és únicament dir, també és fer. No és evident, és difícil desdibuixar la fina línia entre l’abús i la dependència. La prevenció hauria de ser, en primer lloc, universal. I no es pot aconseguir sense la col·laboració de les administracions, les entitats i la gent del carrer.
Quin és el context actual de la societat?
S’estima que més de tres milions de persones es veuen afectades a Europa per un consum excessiu d’alcohol, és una xifra molt àmplia. Sobretot quan es consumeix alcohol periòdicament o es compra sense ser major d’edat.
Tem que els joves es vegin més exposats a l’alcohol?
L’alcohol és una droga molt normalitzada, està a l’abast de tothom. Temo que gran part dels joves no sàpiguen endarrerir el consum o no respectin les normes que s’estableixen per frenar-ho. Cal seguir educant i formant.
Fa falta més educació a l’escola?
L’escola forma i la família educa. Es tracta de buscar l’equilibri entre els dos àmbits per construir una educació coherent per als menors. No m’agrada prioritzar l’un per sobre de l’altre. Considero que van plegats, tot i que és cert que tot comença a casa amb la família.
Quin rol juguen els pares?
Les addiccions estan molt estigmatitzades i és complicat fer front a aquesta situació en l’àmbit domèstic. Sempre dic el mateix. No s’ha d’enfrontar la víctima ni culpar-la, sempre acompanyar-la. Si no es fa, causarà l’efecte contrari.
Com es pot detectar una situació com aquesta?
Sol passar quan la persona comença a aïllar-se, a fer canvis comportamentals. Normalment, s’abandona l’activitat física i les aficions. Hi ha irritabilitat també, falta de son i de memòria.
Creu que és més evident en els joves?
Concerneix tothom. Però els joves estan més exposats a canvis més dràstics. Hi ha tendència a patir una ruptura molt clara en el seu dia a dia amb el rendiment escolar, extraescolar i esportiu.
De quina manera pot afectar el vincle parental?
Si la comunicació es trenca amb els pares, la confiança es perd. Sempre soc molt ferm amb aquesta opinió. Els fills s’han de tractar amb diàleg. Mai imposar normes, sempre parlar-les i que siguin consensuades.
Recomana que els pares s’impliquin durant el procés de tractament?
La recuperació és efectiva quan va acompanyada de la família. Hi ha més suport. L’empatia és clau.