“Per als addictes l'estiu i el Nadal són les dues èpoques més dures”
Abans de la Covid-19 solia fer llargs viatges arreu del món, sobretot al continent africà o a l’Àsia. Ara, confessa que amb l’associació no té gaire temps lliure. Projecte Vida va néixer fa cinc mesos per ajudar i donar suport a les persones amb problemes d’addiccions i a les seves famílies. L’Eva va patir l’alcoholisme de primera mà, i ara fa 4 anys que no prova ni una gota d’alcohol.
Quins plans tens per aquest estiu?
M’agafaré alguns dies per viatjar a Lleó, a la meva terra. Hi tinc molts records, ja que hi vaig passar els primers 19 anys de la meva vida.
Què hi sols fer?
El meu dia a dia es basa sobretot a fer llargues caminades, anar a la piscina i relaxar-me a la terrassa mentre llegeixo.
Quins records tens dels estius a Lleó?
Ens passàvem tot el dia al carrer, al matí anàvem a fer un curs de natació, dinàvem, miràvem El coche fantástico, tornàvem a la piscina, sopàvem i sortíem a jugar de nou.
Ets més de platja o de muntanya?
De muntanya. M’encanta fer rutes fins als llacs, ara no tant perquè fa molta calor, però sobretot després de deixar la conducta addictiva vaig començar a anar-hi més, ja que és molt necessari crear nous hàbits que siguin saludables. També m’agrada esquiar a l’hivern.
D’altra banda vas haver de deixar altres hàbits.
Sí, l’hàbit de beure (riu) i també vaig deixar d’anar als bars. Ja hi he passat molt temps de la meva vida i ja no m’agrada anar-hi perquè sempre hi ha alcohol.
L’alcohol forma part de la nostra vida social.
Exacte, forma part de la societat en general, l’alcohol està molt inculcat al nostre dia a dia, està a tot arreu.
I encara més a l’estiu.
Per als addictes l’estiu i el Nadal són les dues èpoques més dures. A l’estiu hi ha més costum de sortir a les terrasses.
Durant el Nadal, l’alcohol també està a tot arreu: a les cistelles, a les celebracions.
Quan tens una adicció n’ets conscient?
No, al principi comences a beure socialment, com fa tothom, una cervesa a la tarda amb els amics, vi durant els sopars... fins que t’adones que no controles. Hi ha molts tipus d’alcoholisme, jo per exemple no bevia cada dia ni faltava a la feina, però quan començava a beure no podia parar i això ja va significar que era una addicta.
I vas acudir a la Unitat de Conductes Addictives.
La veritat és que estava molt perduda, els metges i els psicòlegs em deien que intentés controlar-me i no acceptaven que tenia un problema. Al·legaven que “no seguia el suposat estereotip de l’addicte a l’alcohol”. La gent es pensa que els alcohòlics són gent que viuen sota un pont i ho tenen tot perdut i no és real. Finalment, em van diagnosticar com a addicta i vaig començar a anar a l’UCA. No volia que ningú hagués de passar pel que vaig passar jo sola. Vaig veure que a Andorra feia falta alguna cosa més i vaig decidir crear l’associació.
L’UCA no és suficient?
Considero que tenen mancança de recursos i de professionals, hi ha molta gent addicta aquí a Andorra. Tot i això, calculem a l’alça que només van a l’UCA, com a màxim, un 10% del total d’addictes.
Per quina raó?
Per l’estigmatització, per anar a l’UCA has de passar per un passadís on tothom et veu. L’addicció actualment no es tracta com una malaltia, que és el que és, sinó com un problema de voluntat o de moral. Està molt estigmatitzada.
Quina és l’addició que més abunda?
Hi ha molta problemàtica amb l’alcohol i el tabac al país, i sobretot està pujant molt el consum de la marihuana, sobretot en joves. S’està banalitzant una substància pel fet que és natural i és igual de dolenta que la resta de drogues. Respecte a l’alcohol passa que es confon la legalitat amb la innocuïtat.
Com afectarà l’obertura del casino?
Produirà un augment de la ludopatia i de l’alcoholisme. Segons un estudi del Canadà, la taxa de joc patològic es duplica en la població que viu a una distància menor de 80 quilòmetres d’un casino. Caldria informar a tothom de les problemàtiques que pot comportar el joc.
Quins plans tens per aquest estiu?
M’agafaré alguns dies per viatjar a Lleó, a la meva terra. Hi tinc molts records, ja que hi vaig passar els primers 19 anys de la meva vida.
Què hi sols fer?
El meu dia a dia es basa sobretot a fer llargues caminades, anar a la piscina i relaxar-me a la terrassa mentre llegeixo.
Quins records tens dels estius a Lleó?
Ens passàvem tot el dia al carrer, al matí anàvem a fer un curs de natació, dinàvem, miràvem El coche fantástico, tornàvem a la piscina, sopàvem i sortíem a jugar de nou.
Ets més de platja o de muntanya?
De muntanya. M’encanta fer rutes fins als llacs, ara no tant perquè fa molta calor, però sobretot després de deixar la conducta addictiva vaig començar a anar-hi més, ja que és molt necessari crear nous hàbits que siguin saludables. També m’agrada esquiar a l’hivern.
D’altra banda vas haver de deixar altres hàbits.
Sí, l’hàbit de beure (riu) i també vaig deixar d’anar als bars. Ja hi he passat molt temps de la meva vida i ja no m’agrada anar-hi perquè sempre hi ha alcohol.
L’alcohol forma part de la nostra vida social.
Exacte, forma part de la societat en general, l’alcohol està molt inculcat al nostre dia a dia, està a tot arreu.
I encara més a l’estiu.
Per als addictes l’estiu i el Nadal són les dues èpoques més dures. A l’estiu hi ha més costum de sortir a les terrasses.
Durant el Nadal, l’alcohol també està a tot arreu: a les cistelles, a les celebracions.
Quan tens una adicció n’ets conscient?
No, al principi comences a beure socialment, com fa tothom, una cervesa a la tarda amb els amics, vi durant els sopars... fins que t’adones que no controles. Hi ha molts tipus d’alcoholisme, jo per exemple no bevia cada dia ni faltava a la feina, però quan començava a beure no podia parar i això ja va significar que era una addicta.
I vas acudir a la Unitat de Conductes Addictives.
La veritat és que estava molt perduda, els metges i els psicòlegs em deien que intentés controlar-me i no acceptaven que tenia un problema. Al·legaven que “no seguia el suposat estereotip de l’addicte a l’alcohol”. La gent es pensa que els alcohòlics són gent que viuen sota un pont i ho tenen tot perdut i no és real. Finalment, em van diagnosticar com a addicta i vaig començar a anar a l’UCA. No volia que ningú hagués de passar pel que vaig passar jo sola. Vaig veure que a Andorra feia falta alguna cosa més i vaig decidir crear l’associació.
L’UCA no és suficient?
Considero que tenen mancança de recursos i de professionals, hi ha molta gent addicta aquí a Andorra. Tot i això, calculem a l’alça que només van a l’UCA, com a màxim, un 10% del total d’addictes.
Per quina raó?
Per l’estigmatització, per anar a l’UCA has de passar per un passadís on tothom et veu. L’addicció actualment no es tracta com una malaltia, que és el que és, sinó com un problema de voluntat o de moral. Està molt estigmatitzada.
Quina és l’addició que més abunda?
Hi ha molta problemàtica amb l’alcohol i el tabac al país, i sobretot està pujant molt el consum de la marihuana, sobretot en joves. S’està banalitzant una substància pel fet que és natural i és igual de dolenta que la resta de drogues. Respecte a l’alcohol passa que es confon la legalitat amb la innocuïtat.
Com afectarà l’obertura del casino?
Produirà un augment de la ludopatia i de l’alcoholisme. Segons un estudi del Canadà, la taxa de joc patològic es duplica en la població que viu a una distància menor de 80 quilòmetres d’un casino. Caldria informar a tothom de les problemàtiques que pot comportar el joc.
