Adolescents i addiccions
Article Opinió
Les addiccions en joves ens té molt preocupats, al Projecte Vida, pel fet que els adolescents i els joves són un grup de risc i el consum en edats primerenques pot tenir greus repercussions en la vida adulta.
El cervell dels joves continuen creixent i desenvolupant-se fins al voltant dels 25 anys, inclosa l’escorça prefrontal, que exerceix un paper important en la presa de decisions. El consum de drogues en l’adolescència interfereix en els processos de desenvolupament cerebral. També afecta la presa de decisions. Com més aviat comencin els joves a consumir drogues, més gran seran les possibilitats de continuar consumint-ne més endavant i desenvolupar trastorns addictius i psicològics. Un exemple: beure alcohol als 15 anys és tan nociu per al cervell com fer-lo als 4 anys.
Segons les dades del pla nacional sobre drogues d’Espanya, es comencen a consumir drogues a edats cada vegada més primerenques. El consum d’alcohol comença als 14 anys i l’edat mitjana d’inici en el consum de porros se situa als 15.
Fa pocs dies vaig participar en una formació impartida per Socidrogalcohol que tractava sobre les addiccions en joves i adolescents.
El primer text de lectura obligatòria ja era alarmant i començava així “l’alta prevalença del consum de substàncies entre els adolescents, els preocupants patrons de consum i el descens de les edats d’inici, al costat del creixement de les addiccions sense substància, suposen un dels grans desafiaments actuals en matèria de Salut Pública”. La continuació no era gaire esperançadora, que diguem: “les dades disponibles en l’àmbit epidemiològic, les societats científiques i els col·legis professionals han advertit la gravetat de la situació actual que la qualifiquen d’un seriós problema de salut pública”.
Tot això em va fer meditar sobre aquest tema: per què cada vegada comencem més joves amb aquestes conductes de risc?
Una de les raons podria ser que formem part de societat extremadament hiperactiva, amb moltes exigències, molt competitiva i en molts casos deficitària en l’atenció. Hi ha molt poca convivència a les ciutats i barris i la quantitat d’espais públics on els adolescents poden expressar-se lliurement està disminuint.
Una altra raó podria ser que els adolescents imiten el comportament dels adults. Respecte a l’alcohol (que és una droga,) els joves han vist adults consumint-ne des de sempre. És una droga normalitzada socialment, associada a l’oci, culturalment ben vista, amb una disponibilitat elevada i una la baixa percepció de risc. En el cas del consum de cànnabis, s’ha normalitzat per la societat i la percepció dels riscos associats al seu consum són molt baixos. També hi ha una creença molt popular que, com que una substància natural, és innòcua i no genera addicció.(No ens oblidem que l’heroïna està fabricada a partir d’una substància natural, el botó de la rosella o cascall asiàtic, l’opi). Natural i legal no són sinònims d’innocu per a la salut.
Una altra raó podria ser que a internet i a les xarxes socials no és complicat comprar drogues. Així, comprar-ne s’ha convertit en un procés senzill i molt perillós per als joves.
També han aparegut noves substàncies i patrons de consum relacionats amb l’oci, com són el pharming (consum de medicaments amb finalitat recreativa) xarop violeta (purple drank, una beguda casolana de color violeta feta amb xarop per a la tos barrejada amb refresc i dolços), binge drinking (un consum ràpid i en forma de fartanera de begudes alcohòliques), vappers de cànnabis, eyeballin, oxyshots, tampodka… Com ja he dit en repetides ocasions, les experiències traumàtiques com maltractament infantil, abús sexual infantil en són factors de risc.
Tots hem estat adolescents i sabem que és una etapa crucial en la nostra vida, és responsabilitat de tots invertir perquè aquests joves tinguin eines per a viure d’una manera sana i feliç.
Els experts parlen d’invertir en programes d’identificació primerenca de consums problemàtics, amb la finalitat d’evitar el desenvolupament i la consolidació dels trastorns addictius. Des de la UNAD (la xarxa d’atenció a les addiccions), sol·liciten també la intervenció amb menors, no sols des de l’àmbit de la prevenció, també des de la reducció de danys. L’assistència i la inserció i el NIDA (National Institute on Drug Abuse) recomana invertir en programes de prevenció i intervencions basades en la recerca.
Informar d’una manera veraç, sense alarmisme, deixar de parlar per ells i donar-los veu, invertir en plans de prevenció des dels 8 anys, invertir en la salut mental des dels ministeris escaients, i sobretot, tenir en compte les famílies, grans oblidades quan parlem de joventut i addiccions; urgeix atendre-les adequadament i oferir-los les cures que necessiten.
Com va dir el poeta John Ciardi, vostè no ha de patir per ser poeta, l’adolescència és suficient patiment per a qualsevol.
El cervell dels joves continuen creixent i desenvolupant-se fins al voltant dels 25 anys, inclosa l’escorça prefrontal, que exerceix un paper important en la presa de decisions. El consum de drogues en l’adolescència interfereix en els processos de desenvolupament cerebral. També afecta la presa de decisions. Com més aviat comencin els joves a consumir drogues, més gran seran les possibilitats de continuar consumint-ne més endavant i desenvolupar trastorns addictius i psicològics. Un exemple: beure alcohol als 15 anys és tan nociu per al cervell com fer-lo als 4 anys.
Segons les dades del pla nacional sobre drogues d’Espanya, es comencen a consumir drogues a edats cada vegada més primerenques. El consum d’alcohol comença als 14 anys i l’edat mitjana d’inici en el consum de porros se situa als 15.
Fa pocs dies vaig participar en una formació impartida per Socidrogalcohol que tractava sobre les addiccions en joves i adolescents.
El primer text de lectura obligatòria ja era alarmant i començava així “l’alta prevalença del consum de substàncies entre els adolescents, els preocupants patrons de consum i el descens de les edats d’inici, al costat del creixement de les addiccions sense substància, suposen un dels grans desafiaments actuals en matèria de Salut Pública”. La continuació no era gaire esperançadora, que diguem: “les dades disponibles en l’àmbit epidemiològic, les societats científiques i els col·legis professionals han advertit la gravetat de la situació actual que la qualifiquen d’un seriós problema de salut pública”.
Tot això em va fer meditar sobre aquest tema: per què cada vegada comencem més joves amb aquestes conductes de risc?
Una de les raons podria ser que formem part de societat extremadament hiperactiva, amb moltes exigències, molt competitiva i en molts casos deficitària en l’atenció. Hi ha molt poca convivència a les ciutats i barris i la quantitat d’espais públics on els adolescents poden expressar-se lliurement està disminuint.
Una altra raó podria ser que els adolescents imiten el comportament dels adults. Respecte a l’alcohol (que és una droga,) els joves han vist adults consumint-ne des de sempre. És una droga normalitzada socialment, associada a l’oci, culturalment ben vista, amb una disponibilitat elevada i una la baixa percepció de risc. En el cas del consum de cànnabis, s’ha normalitzat per la societat i la percepció dels riscos associats al seu consum són molt baixos. També hi ha una creença molt popular que, com que una substància natural, és innòcua i no genera addicció.(No ens oblidem que l’heroïna està fabricada a partir d’una substància natural, el botó de la rosella o cascall asiàtic, l’opi). Natural i legal no són sinònims d’innocu per a la salut.
Una altra raó podria ser que a internet i a les xarxes socials no és complicat comprar drogues. Així, comprar-ne s’ha convertit en un procés senzill i molt perillós per als joves.
També han aparegut noves substàncies i patrons de consum relacionats amb l’oci, com són el pharming (consum de medicaments amb finalitat recreativa) xarop violeta (purple drank, una beguda casolana de color violeta feta amb xarop per a la tos barrejada amb refresc i dolços), binge drinking (un consum ràpid i en forma de fartanera de begudes alcohòliques), vappers de cànnabis, eyeballin, oxyshots, tampodka… Com ja he dit en repetides ocasions, les experiències traumàtiques com maltractament infantil, abús sexual infantil en són factors de risc.
Tots hem estat adolescents i sabem que és una etapa crucial en la nostra vida, és responsabilitat de tots invertir perquè aquests joves tinguin eines per a viure d’una manera sana i feliç.
Els experts parlen d’invertir en programes d’identificació primerenca de consums problemàtics, amb la finalitat d’evitar el desenvolupament i la consolidació dels trastorns addictius. Des de la UNAD (la xarxa d’atenció a les addiccions), sol·liciten també la intervenció amb menors, no sols des de l’àmbit de la prevenció, també des de la reducció de danys. L’assistència i la inserció i el NIDA (National Institute on Drug Abuse) recomana invertir en programes de prevenció i intervencions basades en la recerca.
Informar d’una manera veraç, sense alarmisme, deixar de parlar per ells i donar-los veu, invertir en plans de prevenció des dels 8 anys, invertir en la salut mental des dels ministeris escaients, i sobretot, tenir en compte les famílies, grans oblidades quan parlem de joventut i addiccions; urgeix atendre-les adequadament i oferir-los les cures que necessiten.
Com va dir el poeta John Ciardi, vostè no ha de patir per ser poeta, l’adolescència és suficient patiment per a qualsevol.
