Amb la primera copa la persona beu vi...
A l’associació alguns em diuen que soc la senyora dades, m’encanten les dades, desgraciadament al Principat d’Andorra no comptem amb gaires, ho dic així per ser moderada, i també em diuen la listilla, espero que això sigui de broma. L’equip que hi ha a Projecte Vida és meravellós i com sempre té raó.
La droga més present a la societat és l’alcohol, des que naixem fins que morim. Un clar exemple d’això, el xampany sense alcohol per a nens, comencem a normalitzar des de ben petits el consum de drogues, és clar que sí.
L’alcohol és la droga més perillosa i per un marge considerable, deixant molt per darrere l’heroïna i el crack. Això no és collita pròpia perquè soc alcohòlica i he passat un infern gràcies al meravellós alcohol, es va publicar a la revista The Lancet (una prestigiosa revista mèdica britànica). Segons aquesta revista i els científics independents britànics que van realitzar l’estudi, repeteixo científics independents, van sostenir que si les drogues es classifiquessin sobre la base del mal real que causen, l’alcohol ocuparia el primer lloc. Van presentar l’escala del mal de les drogues mesurant l’impacte cap als mateixos consumidors (impacte en la salut, discapacitat mental, dependència, pèrdua de relacions, d’ocupació, pèrdues econòmiques) i per a la societat (mal causat a altres persones, delictes, impacte ambiental, conflictes familiars, danys internacionals, problemes de cohesió social, accidents de trànsit, etc.).
Una altra dada a tenir en compte és que les úniques drogues que per una síndrome d’abstinència et poden matar són l’alcohol i les benzodiazepines, una síndrome d’abstinència d’heroïna no et mata, pot fer-ho una sobredosi, però no una síndrome d’abstinència.
Els costos del consum d’alcohol són molt elevats per a la societat, no sols pels tangibles, és a dir, aquells que tenen a veure amb les urgències hospitalàries, accidents de trànsit, les absències laborals i baixes, etc. Sinó també pels intangibles, és a dir, el patiment humà, l’afectació familiar de la malaltia, etc.
Llavors, si l’alcohol és tan perillós, per què està tan normalitzat?
Perquè és un gran negoci que disposa d’abundants recursos i estratègies per defensar, propagar els seus interessos. Quan no promocionen espectacles, promocionen esdeveniments esportius, festivals, concerts, activitats culturals, totes aquestes activitats depenen en molts casos de subvencions econòmiques per poder realitzar-se.
Amb la televisió i el cinema tampoc canvia gaire el tema, ja que tant a les pel·lícules com a les sèries de televisió, els i les protagonistes apareixen constantment bevent alcohol, amb la marca de torn, que subvenciona part de la sèrie o de la pel·lícula. Aquesta publicitat ja apareix a les xarxes socials. Un estudi dut a terme als EUA el 2019 va publicar que un 70% de la despesa en mitjans de comunicació dels principals comercialitzadors de begudes alcohòliques es va assignar a promocions, posicionament de productes i anuncis a les xarxes socials, que utilitza aquestes xarxes per atrapar els joves.
Segons l’enquesta Percepció d’alcoholisme a Espanya 2021, impulsada per Inrecovery, les persones addictes a l’alcohol són les més estigmatitzades per la societat espanyola, per sobre d’altres amb problemes amb drogues il·legals o amb malalties mentals com la depressió, i això es deu en gran manera a les campanyes publicitàries de begudes alcohòliques, en les quals es relaciona el consum amb valors socials, solidaritat, ecologisme, canvi climàtic, suport al col·lectiu trans, i fa sentir que les persones que hem desenvolupat la malaltia alcohòlica no som normals.
Moltes campanyes que van dirigides a joves venen valors i ensenyen que per ser part de la societat i tenir sentiment de pertinença has de beure, si no ets estrany o estranya i no només això, sinó que l’exposició a la publicitat de l’alcohol canvia les actituds dels joves sobre l’alcohol i pot fer que comencin a beure, segons una nova anàlisi dirigida per l’Escola de Salut Pública Global de la Universitat de Nova York (NYU) i la seva Escola de Medicina Grossman.
Com podríem solucionar-ho?
Vull deixar clar que no soc partidària de la prohibició, als EUA ja es va intentar amb la Llei seca i no va haver-hi més que resultats negatius. Però sí que crec que els estats podrien prendre mesures. Per exemple, Sociodrogalcohol (Societat Científica Espanyola d’Estudis Sobre l’Alcohol, l’Alcoholisme i les altres Toxicomanies) i CAARFE (Confederació d’Alcohòlics, Addictes en Rehabilitació i Familiars d’Espanya) recordaven la necessitat de posar en marxa la llei de l’alcohol, per protegir els col·lectius d’alt risc com són els menors d’edat, dones embarassades, conductors i persones en procés de rehabilitació.
Una bona idea podria ser començar a no fer promoció d’una droga com és l’alcohol, ja us he dit que prohibir no és la solució, però fomentar el consum com es fomenta... (veieu per què em diuen la listilla?).
* Eva Tenorio, Presidenta de Projecte Vida
La droga més present a la societat és l’alcohol, des que naixem fins que morim. Un clar exemple d’això, el xampany sense alcohol per a nens, comencem a normalitzar des de ben petits el consum de drogues, és clar que sí.
L’alcohol és la droga més perillosa i per un marge considerable, deixant molt per darrere l’heroïna i el crack. Això no és collita pròpia perquè soc alcohòlica i he passat un infern gràcies al meravellós alcohol, es va publicar a la revista The Lancet (una prestigiosa revista mèdica britànica). Segons aquesta revista i els científics independents britànics que van realitzar l’estudi, repeteixo científics independents, van sostenir que si les drogues es classifiquessin sobre la base del mal real que causen, l’alcohol ocuparia el primer lloc. Van presentar l’escala del mal de les drogues mesurant l’impacte cap als mateixos consumidors (impacte en la salut, discapacitat mental, dependència, pèrdua de relacions, d’ocupació, pèrdues econòmiques) i per a la societat (mal causat a altres persones, delictes, impacte ambiental, conflictes familiars, danys internacionals, problemes de cohesió social, accidents de trànsit, etc.).
Una altra dada a tenir en compte és que les úniques drogues que per una síndrome d’abstinència et poden matar són l’alcohol i les benzodiazepines, una síndrome d’abstinència d’heroïna no et mata, pot fer-ho una sobredosi, però no una síndrome d’abstinència.
Els costos del consum d’alcohol són molt elevats per a la societat, no sols pels tangibles, és a dir, aquells que tenen a veure amb les urgències hospitalàries, accidents de trànsit, les absències laborals i baixes, etc. Sinó també pels intangibles, és a dir, el patiment humà, l’afectació familiar de la malaltia, etc.
Llavors, si l’alcohol és tan perillós, per què està tan normalitzat?
Perquè és un gran negoci que disposa d’abundants recursos i estratègies per defensar, propagar els seus interessos. Quan no promocionen espectacles, promocionen esdeveniments esportius, festivals, concerts, activitats culturals, totes aquestes activitats depenen en molts casos de subvencions econòmiques per poder realitzar-se.
Amb la televisió i el cinema tampoc canvia gaire el tema, ja que tant a les pel·lícules com a les sèries de televisió, els i les protagonistes apareixen constantment bevent alcohol, amb la marca de torn, que subvenciona part de la sèrie o de la pel·lícula. Aquesta publicitat ja apareix a les xarxes socials. Un estudi dut a terme als EUA el 2019 va publicar que un 70% de la despesa en mitjans de comunicació dels principals comercialitzadors de begudes alcohòliques es va assignar a promocions, posicionament de productes i anuncis a les xarxes socials, que utilitza aquestes xarxes per atrapar els joves.
Segons l’enquesta Percepció d’alcoholisme a Espanya 2021, impulsada per Inrecovery, les persones addictes a l’alcohol són les més estigmatitzades per la societat espanyola, per sobre d’altres amb problemes amb drogues il·legals o amb malalties mentals com la depressió, i això es deu en gran manera a les campanyes publicitàries de begudes alcohòliques, en les quals es relaciona el consum amb valors socials, solidaritat, ecologisme, canvi climàtic, suport al col·lectiu trans, i fa sentir que les persones que hem desenvolupat la malaltia alcohòlica no som normals.
Moltes campanyes que van dirigides a joves venen valors i ensenyen que per ser part de la societat i tenir sentiment de pertinença has de beure, si no ets estrany o estranya i no només això, sinó que l’exposició a la publicitat de l’alcohol canvia les actituds dels joves sobre l’alcohol i pot fer que comencin a beure, segons una nova anàlisi dirigida per l’Escola de Salut Pública Global de la Universitat de Nova York (NYU) i la seva Escola de Medicina Grossman.
Com podríem solucionar-ho?
Vull deixar clar que no soc partidària de la prohibició, als EUA ja es va intentar amb la Llei seca i no va haver-hi més que resultats negatius. Però sí que crec que els estats podrien prendre mesures. Per exemple, Sociodrogalcohol (Societat Científica Espanyola d’Estudis Sobre l’Alcohol, l’Alcoholisme i les altres Toxicomanies) i CAARFE (Confederació d’Alcohòlics, Addictes en Rehabilitació i Familiars d’Espanya) recordaven la necessitat de posar en marxa la llei de l’alcohol, per protegir els col·lectius d’alt risc com són els menors d’edat, dones embarassades, conductors i persones en procés de rehabilitació.
Una bona idea podria ser començar a no fer promoció d’una droga com és l’alcohol, ja us he dit que prohibir no és la solució, però fomentar el consum com es fomenta... (veieu per què em diuen la listilla?).
* Eva Tenorio, Presidenta de Projecte Vida
