Brindem per la salut? El que l’alcohol fa al nostre cos i al nostre cervell
Sovint sentim a dir que l’alcohol és perillós, que no hem d’agafar el cotxe després de beure i que cal consumir-lo amb moderació. Coneixem les advertències i les campanyes de prevenció. Però quan arriba una festa, un aniversari o qualsevol altre motiu de celebració, una de les primeres coses que fem és alçar una copa per brindar, gairebé sempre amb una beguda alcohòlica. Ho tenim tan integrat en els nostres costums que rarament ens ho qüestionem. I potser hauríem de començar per preguntar-nos què és realment l’alcohol i què passa dins del nostre organisme quan el consumim.
En química, la paraula alcohol designa una família de compostos. El que trobem a les begudes alcohòliques és l’etanol, una substància psicoactiva, tòxica i capaç de generar dependència. S’obté mitjançant la fermentació dels sucres presents en fruites o cereals, com passa amb el vi i la cervesa. La destil·lació permet augmentar-ne la concentració i obtenir begudes com el whisky, el rom o la ginebra.
Aquestes begudes també contenen congèneres, substàncies que contribueixen al sabor, l’aroma i el color, i terpens, compostos responsables de determinades notes florals, cítriques o herbàcies. Sigui quin sigui el preu, la qualitat o l’origen de la beguda, el principal responsable dels riscos per a la salut continua sent l’etanol.
I què passa quan entra al nostre organisme? L’etanol s’absorbeix a través de l’aparell digestiu, passa a la sang i arriba ràpidament al cervell, on altera la comunicació entre neurones. És un depressor del sistema nerviós central que modifica l’activitat de neurotransmissors com el GABA i el glutamat, implicats en la inhibició, l’aprenentatge i la memòria. També interfereix en els circuits de recompensa relacionats amb la dopamina.
Això explica que, tot i ser un depressor, inicialment pugui provocar eufòria, desinhibició i una confiança exagerada. Ho veiem quan algú, després d’unes copes, es converteix en l’ànima de la festa. Aquesta seguretat aparent pot ser un dels primers indicis que l’alcohol ja està alterant el funcionament del cervell.
El còrtex prefrontal està implicat en el judici i l’autocontrol, i l’alcohol en pot alterar l’activitat. És el que pot passar quan algú enceta una discussió per un motiu banal, assumeix riscos innecessaris o assegura que està en condicions de conduir. L’hipocamp, essencial per formar records, també es pot veure afectat. Això ajuda a entendre per què una persona pot semblar desperta i, l’endemà, no recordar una conversa o com va arribar a casa. L’afectació del cerebel, que intervé en la coordinació i l’equilibri, ajuda a explicar altres situacions conegudes, com caminar fent esses, ensopegar o perdre la precisió dels moviments.
A mesura que augmenta l’alcoholèmia, poden produir-se caigudes, accidents, llacunes de memòria o intoxicacions greus. En aquests últims casos, hi pot haver pèrdua de consciència i alteracions potencialment mortals de la respiració. Allò que socialment interpretem com una nit de diversió pot ser la manifestació visible d’un cervell que està perdent capacitats essencials.
Quina quantitat d’alcohol hi ha, doncs, en una copa? Una cervesa de 330 ml al 5 %, una copa de vi de 150 ml al 12 % o una ració de destil·lat de 40 ml al 40 % contenen aproximadament 13 o 14 grams d’etanol. En tots tres casos, la quantitat d’etanol ingerida és semblant. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recorda que no s’ha identificat cap nivell de consum completament exempt de risc i que aquest augmenta amb la quantitat consumida.
També importa quan, com i per què bevem. Consumir alcohol amb l’estómac buit n’accelera l’absorció. Menjar abans de beure pot alentir-la, però no elimina la toxicitat de l’etanol. El motiu pel qual bevem també importa, sobretot quan recorrem a l’alcohol per alleujar l’ansietat, la tristesa o la solitud. Si beure es converteix en una manera habitual d’afrontar el malestar, es pot reforçar un cercle en què el malestar impulsa el consum i el consum acaba intensificant-lo.
Amb el consum repetit pot aparèixer la tolerància. El cervell s’adapta i necessita quantitats més elevades per experimentar efectes semblants. Una persona que sembla «aguantar bé l’alcohol» continua exposada als danys que pot causar.
Mentrestant, el fetge metabolitza l’etanol i genera acetaldehid, una substància tòxica i cancerígena. A llarg termini, el consum d’alcohol pot augmentar el risc de malalties hepàtiques, alteracions cardiovasculars, pancreatitis i deteriorament cognitiu. A més, l’Agència Internacional per a la Recerca sobre el Càncer (IARC) classifica les begudes alcohòliques com a cancerígenes per als humans i vincula el seu consum amb almenys set tipus de càncer, entre els quals hi ha el càncer de mama en dones.
Davant d’això, val la pena preguntar-nos per què continuem considerant imprescindible l’alcohol per celebrar, relacionar-nos o desconnectar.
A Andorra, com en moltes altres societats, l’alcohol forma part de costums profundament arrelats. Quan beure és tan habitual, és fàcil perdre de vista els riscos. Parlar-ne ens permet revisar els nostres costums, prevenir danys i acompanyar amb respecte les persones que desenvolupen una addicció.
Aquest 15 de novembre, amb motiu del Dia Mundial sense Alcohol, us convidem a reflexionar sobre com celebrem a partir del llibre que ha inspirat aquest article: ‘¿Cuánto bebes? El alcohol y tu salud’, de David Nutt (Yonki Books). Disponible a Projecte Vida i a la llibreria La Trenca, el llibre ofereix una mirada crítica i divulgativa sobre el consum d’alcohol i els seus efectes en la salut. La lectura també convida a comparar el paper que té l’alcohol en les celebracions de diferents societats europees.
Potser avui és un bon dia per brindar per una societat en què puguem celebrar sense alcohol i alçar una copa d’aigua sense haver de donar explicacions. Al capdavall, què té d’estrany fer «xin-xin» amb l’aigua que ens permet viure?