Dones que sostenen el que la societat prefereix no mirar
Fa un temps, en un dels grups de famílies de Projecte Vida, una mare va dir una frase que em va quedar gravada:
“Jo ja no sé si estic ajudant o si m’estic enfonsant amb ell.”
Què passa quan una addicció entra en una família? Sovint pensem només en la persona que consumeix. Però la realitat és que l’impacte s’estén a tot l’entorn. I hi ha una pregunta que gairebé mai ens fem: qui sosté la situació?
En molts casos, són les dones.
Diversos estudis internacionals sobre gènere i cures assenyalen que les dones realitzen aproximadament el 75% del treball de cures no remunerat al món, segons informes d’ONU Dones i de l’Organització Internacional del Treball. Aquestes dades no són casuals. Responen a una realitat social en què els rols de gènere continuen molt presents en societats que encara arrosseguen estructures patriarcals. Durant dècades, les dones han estat socialitzades per cuidar, sostenir i responsabilitzar-se del benestar dels altres.
Malgrat els avenços cap a la igualtat, la realitat mostra que encara queda molt camí per recórrer.
Quan apareixen problemes de salut mental o addiccions dins d’una família, aquesta desigualtat es fa encara més visible.
Quan una addicció entra a casa, aquest mandat de cura es tradueix sovint en mares o parelles que intenten sostenir la situació, buscar ajuda i mantenir l’equilibri familiar.
Les investigacions sobre famílies i addiccions mostren que entre el 70% i el 85% de les consultes familiars als serveis especialitzats són realitzades per dones.
Les dades de Projecte Vida confirmen aquest patró.
Durant l’any 2025 es van atendre 169 persones, de les quals 66 van acudir com a familiars buscant orientació o suport.
Quan analitzem qui demana ajuda, la diferència és molt clara.
El 87,9% de les consultes familiars van ser realitzades per dones.
Principalment mares, però també parelles, germanes o filles que intenten entendre què està passant i trobar una manera de sostenir la situació.
Els primers mesos de 2026 mostren exactament la mateixa tendència.
El 77,8% de les consultes familiars han estat realitzades per dones, majoritàriament mares o parelles que conviuen amb una addicció dins de casa.
Aquestes xifres reflecteixen una realitat que moltes vegades queda invisibilitzada.
En l’àmbit de les addiccions, les dones sovint assumeixen la gestió emocional, domèstica i social del problema, fins i tot quan elles no consumeixen.
Això significa que moltes dones:
Gestionen les crisis.
Acompanyen als tractaments.
Intenten sostenir econòmicament la situació.
Mantenen l’equilibri familiar.
La recerca també mostra que conviure amb una persona amb trastorn per consum genera estrès crònic en la família.
Aquest rol pot comportar preocupació constant, ansietat, culpa, conflictes familiars i un gran desgast psicològic.
Existeix fins i tot un concepte clínic per descriure aquesta situació: la càrrega del cuidador.
Es refereix al conjunt de conseqüències que pot patir qui cuida una persona amb una malaltia mental o una addicció: desgast emocional, aïllament social, problemes econòmics o deteriorament de la salut física i mental.
Alguns estudis indiquen que més del 50% dels cuidadors presenten nivells moderats o elevats d’aquesta càrrega.
A tot això s’hi suma encara un altre factor: l’estigma.
Les famílies també poden patir el que s’anomena estigma per associació, que genera vergonya, silenci i dificultat per demanar ajuda.
Quan parlem d’addiccions, sovint pensem només en la persona que consumeix. Però darrere d’aquesta realitat hi ha moltes dones sostenint situacions extremadament difícils.
Fer visible aquesta realitat també és una manera de començar a canviar-la.
Per això, des de Projecte Vida, a partir del 24 de març, posarem en marxa un nou grup específic per a dones, un espai segur on poder compartir experiències, parlar del que viuen i començar a deixar de sostenir soles allò que sembla impossible.
“No accepto les coses que no puc canviar; canvio les coses que no puc acceptar.”
— Angela Davis
