Drogoaddicció, problema o conseqüència?

Els que hem generat un abús compulsiu sobre alguna substància, legal o il·legal, no som uns visca la vida, uns rebels sense causa, ni encara menys uns pobrets sense solució.

No té res a veure amb aquestes afirmacions, això va més enllà, i parlaré en primera persona.

Soc un analfabet emocional.

Un gestor emocional en atur i sempre carregat amb dues o més patologies mentals associades (comorbiditat).

Aquestes patologies no es tracten, ni s’hi pot treballar tan sols amb força de voluntat, ni amb frases motivacionals amb un: vinga!, si vols pots.

Us asseguro que voler no és suficient.

Hi ha un entramat mental darrere de la drogoaddicció que no és senzill d’identificar.

Processos traumàtics, sistemes de protecció una mica antiquats, emocions mal gestionades, hàbits, rutines, comportaments que no puc parar de repetir per la meva problemàtica addictiva.

Són tan sols uns quants exemples de la llarguíssima llista que podria anomenar.

Necessito ajuda amb tot això, sense un tractament terapèutic i especialitzat en la matèria és una tasca ruda poder sostenir el dia a dia.

Cuidar la salut mental serà clau per obtenir bons resultats en el procés de reconduir conductes addictives i per a les possibles conseqüències (consum, depressió).

No sé fer-me responsable de moltes de les meves decisions, però he estat capaç de demanar ajuda.

Una cosa que sembla tan senzilla, però que alhora es complica tant.

Per l’estigma, per la poca informació, per la dificultat per trobar un bon suport professional, perquè no m’he trencat un os que pugui acreditar una radiografia, per la cosa que sigui, una bona recuperació, una bona salut mental, comença en el moment que aprens a demanar ajuda.

* Javier Alcolea Santiago, Voluntari de Projecte Vida