Els grups d’ajuda mútua del projecte Vida, sobre addicions, ja compten amb una trentena d’inscrits

No fa ni un mes, l’11 de febrer, que difoníem la notícia de l’embrionari projecte Vida, que era a punt de néixer a Andorra amb la voluntat de donar suport i acompanyament a persones amb addicions i les seves famílies, i la presidenta del projecte, l’Eva, ja ha anunciat que dimarts vinent, 8 de març, tindrà lloc la primera sessió d’un grup d’ajuda mútua. “Els esdeveniments m’han sobrepassat en molt poc temps: vaig enviar el projecte a Salut i em van contestar i estic pendent de reunir-m’hi la setmana vinent, m’he trobat dues vegades amb Igualtat, m’he reunit amb amb membres del comú d’Andorra la Vella i d’Escaldes-Engordany, i properament ho faré amb Sant Julià de Lòria”, explica l’Eva, qui destaca, més enllà de la resposta institucional, la gran quantitat de persones que l’han contactat per informar-se i participar del projecte. Tan és així que dimarts és previst que tingui lloc la primera sessió, amb el grup d’ajuda per a famílies, amb 11 persones apuntades, i properament començaran els grups per addictes.

La finalitat dels grups d’ajuda a familiars és proporcionar-los eines útils per a la comprensió i gestió quotidiana del seu malestar a l’hora que es mira de promocionar també la seva salut mental. “Són espais d’escolta i comprensió on les persones compartim un mateix problema, ens reunir i intentem superar o millorar la nostra situació. Volem resoldre dubtes, gestionar malestars i compartir aprenentatges”, explica. Els participants han de signar una clàusula de confidencialitat que, bàsicament, prohibeix enregistrar les sessions i garanteix que el contingut de les sessions no transcendeixi més enllà de les mateixes trobades. “Si ets addicte vindràs al grup de les addiccions, si tens problemes familiars aniràs als de família… però no volem curiosos”, apunta l’Eva, per afegir que “es tracta que persones amb els mateixos problemes es reuneixin per parlar de les seves experiències en un lloc on no se sentin jutjades”, i recorda que en aquests grups no hi ha psicòlegs, sinó gent que comparteix un mateix problema.

El projecte Vida seguirà creixent durant les properes setmanes, a l’abril és previst que comencin els grups de suport d’addictes. Ja hi ha 21 persones confirmades i una desena més que “s’ho estan pensant”. I de cara a la primavera-estiu, la intenció és començar amb grups de dones amb alguna addicció -sol ser a l’alcohol o a tranquil·litzants- que han patit o que pateixen abusos i maltractaments.

L’Eva es mostra “sorpresa” per la rebuda que el projecte Vida ha tingut al país. “Si tu tens diabetis ho parles tranquil·lament, però si ets alcohòlic costa més fer-ho. Per això em sorprèn la rebuda. També m’ha passat que gent que m’ha trucat m’ha dit que els feia vergonya anar a l’UCA -Unitat de Conductes Addictives de l’Hospital de Meritxell-. Jo no soc una especialista i a segons qui els derivo a l’UCA, tot i les reticències, perquè hi ha un nivell d’estigmatització i de desconeixement molt gran: primer has d’anar a l’especialista i després, complementàriament, als grups d’ajuda. Però has de tenir un seguiment mèdic i psicològic. De tota manera, la resposta rebuda fa que m’adoni que Andorra necessitava molt una entitat d’aquest tipus”. L’Eva es planteja buscar recursos per fer un estudi poblacional i conèixer quina problemàtica real d’addiccions hi ha al país.

Sobre els grups d’ajuda mútua, la idea és que els dimarts, un cop per setmana, comencin a les 19.30h i fins les 21h. “Més temps pot ser esgotador, i volia que els grups fossin màxim 10 persones i mínim 5. El fet de parlar obertament en un lloc on tothom ha passat pel mateix que tu i que parla el teu mateix idioma és molt eficient, perquè apodera molt, t’adones que no estàs sol -perquè aquest problema no es parla- i fa que et sentis molt millor. Per exemple, pot ser el cas d’una mare d’un addicte que escolta una altra que té el mateix problema i que veu que no està sola”.