Els homes se senten més interpel·lats a fer apostes esportives

De què parlarà a la xerrada?
M’han convidat per parlar en diferents àmbits. He de parlar en un centre formatiu amb estudiants que estan interessats en el tema d’apostes esportives. Però també hi ha altres entorns als quals m’han convidat: un entorn de professionals que treballen amb joves i amb els quals estaré parlant de nous actius financers i també altres espais de diàleg en família, on també tocarem el tema.

Com s’arriba a interessar per les apostes?
Jo vaig fer una tesi doctoral sobre periodisme esportiu i, a través d’això, va sorgir aquest subtema, això fa uns 10 anys. Era el moment que Espanya va liberalitzar el joc en línia i va significar un boom de tota la publicitat d’apostes esportives i es va crear molta alarma social.

Ho recordo.
Fa 10 anys que estudio el tema de la publicitat d’apostes esportives i del joc d’atzar en general, i a partir d’aquí he anat connectant amb altres productes també monetaris de risc, de molta volatilitat i també molt associats a la seva comunicació enxarxes socials, com els influencers que et diuen què has de fer amb els teus diners.
Les apostes s’han normalitzat?
Jo crec que és una part molt natural. Consumir esport per la televisió o consumir notícies d’esport. Jo crec que és una part molt important de la societat i ha naturalitzat aquest vincle tan natural. Així ho ha intentat crear la indústria de les apostes esportives, tot i que és molt discutible  que realment sigui tan natural.

Quin perill tenen aquest tipus de comportaments?
De les apostes esportives en concret o amb actius financers de tot tipus?
No, en general.
Una persona jove per definició és una persona que el seu cervell encara està en desenvolupament i és més susceptible de tenir comportaments impulsius. És la seva naturalesa biològica del moment. El gènere és molt important per entendre aquest fenomen.

Com?
Els homes se senten molt més interpel·lats, molt més persuadits per fer apostes esportives que no pas les dones, que també les fan. Els homes busquen més el risc. Llavors, és un tipus de producte que sí que pot tenir riscos. Perquè tot el que comporta això, buscar el risc, buscar els diners fàcils, ràpids, pot comportar riscos i problemes. En alguns casos, addicció o estar tot el dia pensant en apostes i deixar de banda família, amics, estudis o feina.

Podem parlar de jocs responsables si el negoci es constitueix que la gent continua jugant?
És un debat interessant. La indústria del joc, històricament, sempre ha volgut fer servir l’etiqueta del joc responsable. Per diferenciar, segons ells, els jugadors responsables, viciosos, que no saben controlar-se, que són addictes i que segons ells representen un percentatge mínim de la seva indústria de la majoria dels usuaris, consumidors que són responsables i poden parar. 

I és així?
Aquesta visió del joc responsable, que en realitat és del jugador responsable, a molts no ens quadra. Hi ha etiquetes, ara es fan servir el joc sostenible o el joc segur. Jo crec que n’hem de fugir i anar cap a etiquetes de salut pública, que representen com és l’entorn de la indústria del joc.

Per què creu que ens sedueix aquesta promesa?
Jo crec que hi ha molts factors aquí que estan influint. Vivim en un moment vital, generacional, on la gent jove jo crec que té poques expectatives de tenir un futur millor que els seus pares. Hi ha alguns pactes generacionals com estudia, esforça’t i acabaràs tenint una feina dolenta, però amb el temps aniràs pujant, tindràs una millor feina, podràs comprar-te una casa.

Però això s’ha trencat.
Exacte. Els joves no pensen que vagi a arribar el seu moment amb això, així que busquen respostes més ràpides i més individuals per fugir d’aquesta lògica o aquest pacte trencat. I la manera més lògica per a ells és enriquint-se.