Entrevista José Luis García

Aquest dilluns el doctor en psicologia clínica i especialista en sexologia donarà la xerrada ‘Pornografia: Com abordar-la en família de manera saludable’, on aportarà eines i consellers per abordar el consum de la pornografia en els més joves des d’una perspectiva educativa i preventiva. La cita, que es farà a les 19 hores a la sala Ària del Centre de Congressos d’Andorra la Vella, és organitzada per Projecte Vida i amb la col·laboració del ministeri de Cultura, Esports i Joventut del Govern d’Andorra, el comú d’Andorra la Vella, el servei de joventut de la capital, Andorra Telecom i Unicef, s’emmarca dins del Cicle de Sensibilització i Reducció de Danys d’Addiccions al Principat.

És preocupant el percentatge d’adolescents i nens que consumeixen pornografia?

És molt preocupant, i per això a Andorra farem una activitat molt especial amb professionals, famílies i adolescents. Aquest enfocament integral de treballar i de formar els diferents agents educatius em sembla que és molt adequat, perquè una anàlisi de la realitat ens mostra que el 95% dels joves espanyols consumeixen pornografia. No és que ells la busquen -que també- sinó que se la troben. Qualsevol nen que tingui un dispositiu mòbil toparà amb el porno perquè això és l’objectiu d’aquesta indústria: provocar, crear enganxalls i que la gent consumeixi. Aproximadament un de cada quatre joves, abans dels 20 anys, podria haver vist entre 1.000 i 5.000 hores de pornografia. Un altre factor és que la pornografia que veuen els nostres menors i joves és essencialment violenta. Hi ha un estudi que diu que un 88% del tipus de porno que consumeixen els nostres menors és ‘violència sexual real’. La meva opinió i fruit de la meva experiència, considero que això que veuen els nostres nois i noies és el manual d’instruccions de les seves primeres practiques sexuals, és a dir que és molt probable que els nois i noies que han vist molt de porno, quan tinguin oportunitat de practicar sexe, faran el que han vist.

Quins són els perills més grans del consum de la pornografia?

Hi ha molts estudis científics i molts coneixements per part de la psicologia i de la sexologia. Sabem que el poder addictiu que té la pornografia, que és molt potent l’enganxament que provoca, perquè és de franc, produeix plaer i perquè treballa el desig sexual. Sabem que a més de l’addició, hi ha un altre conjunt d’efectes -alguns greus- derivats del consum precoç i abusiu d’aquest tipus de pornografia, com potser per exemple el consum de prostitució. Els nois que consumeixen molta pornografia acaben també sent consumidors de prostitució. També hi ha més riscos de salut, perquè no solen fer servir els preservatius perquè a les pel·lícules porno no n’utilitzen i el missatge que estan donant als nois i noies és que això és el millor. A Espanya segons dades del ministeri de Sanitat hi ha infeccions sexuals que han augmentat, per exemple, els casos de clamídia han augmentat un 266% perquè els joves no usen preservatiu o l’utilitzen de manera poc eficient. Això és un problema i a més es produeix en un context en què no hi ha educació sexual oficial.

“No podem deixar en mans del porno violent l’educació sexual dels nostres fills, perquè estem parlant del futur sexual i afectiu de tota una generació”

I aquest és el principal problema.

Exacte. Els nostres nois i noies accediran al porno si o si, més tard o més d’hora. Si abans d’accedir al porno tinguessin una capacitació específica sobre això és molt probable que molts diguessin que no volen consumir aquest producte que es basa en la humiliació de les dones, que és un producte agressiu i violent... A mi això és el que més em preocupa, per això proposo als pares i les mares que han de capacitar els seus fills i han de parlar amb ells. No podem deixar en mans del porno violent l’educació sexual dels nostres fills, perquè estem parlant del futur sexual i afectiu de tota una generació, i per tant s’han de treure aquesta por i aquesta vergonya.

I això és just el que fa vostè amb la seva feina.

Vivim en una cultura on generació rere generacions cadascú no som capaços d’establir programes d’educació sexual a la família o a l’escola. No hi ha manera. I d’això se n’aprofita la pornografia i troba un terreny molt adobat perquè a vegades sembla que ens oblidem que tots els nens i nenes tenen interessos sexuals. Més tard o més d’hora es començaran a fer preguntes, perquè els interessa molt sobretot en una societat supersexual on el sexe és molt present a tot arreu, i això genera dubtes, preguntes, inquietuds, i si no les responen, cercaran informació fora com ha passat tota la vida. Hem de tallar això. Jo els dic als pares i mares que han de ser valents i que seran la primera generació de la història que ha de definir qui educa sexualment els seus fills: el porno o ells. Fa 40 anys no hi havia internet i no existia la pornografia que hi ha ara, això és un fet nou que hem d’afrontar perquè si no tindrem una generació amb moltíssims problemes als quals se li uneix els problemes de la pantalla que creen addicció. Sé que costa molt, sé que als pares i mares els fa molta vergonya, però estem parlant del futur sexual i afectiu dels seus nens i han de posar-se les piles i perquè no podem abandonar els nostres fills i filles als braços de la pornografia. No ho podem fer.

Això s’ha vist agreujat pel fet que ara tenen uns accessos més fàcils i també comencen amb una edat més primerenca a accedir a aquest tipus de contingut.

Si les preguntes no es responen, busquen les respostes fora i l’internet és el sexòleg internacional i allà ens podem trobar amb problemes molt seriosos, amb informacions falses i això és un problema molt important.

“Els pares i mares han de posar-se les piles perquè no podem abandonar els nostres fills i filles als braços de la pornografia”

Com pot afectar el seu desenvolupament emocional i sexual?

A mi em sembla terrible que un nen abans de fer-se un petó ja hagi vist centenars d’imatges i vídeos porno. La construcció de la sexualitat, del que és un home i una dona, estarà una mica determinat per això i a mi em sembla terrible que l’ésser humà cregui que la violència sexual és acceptable. Això no ho podem permetre. Ara estic treballant en un estudi sobre l’efecte en l’autoestima, la compassió i l’empatia que té la pornografia i és terrible perquè pot determinar fins i tot un retrocés de la civilització, perquè en el porno no hi ha empatia i deshumanitza. Em sembla que és una cosa que hem de reflexionar molt seriosament.

Quin és l’enfocament adequat perquè els pares iniciïn una conversa sobre la pornografia amb els seus fills?

Jo proposo cinc mesures com que per exemple que utilitzin el seu propi model educatiu, és a dir, els hi dic als pares i mares, que es facin petons davant dels seus fills i que s’abracin per donar una idea de l’afecte, al contrari del que veuran al porno. També proposo fer debats a casa, treballar l’autoestima, la compassió i afrontar les xarxes socials.

Quina edat seria adequada per començar aquesta conversa?

Com més aviat millor. Ja no hi ha edat. Un nen o nena comencen a fer preguntes a partir dels quatre anys. Hem de respondre aquestes preguntes i seguir acompanyant en aquest procés fins a l’adolescència i l’adultesa. Si donem un telèfon a un nen, abans cal capacitar-lo àmpliament del que es pot trobar. Des que un nen neix comença a observar com es comporten els seus pares i les seves mares i com es tracten. En algun moment determinat els han d’explicar que s’estimen i que tenen relacions sexuals, i que mai utilitzin la violència i els han de dir que quan siguin grans també tindran relacions sexuals i que mai utilitzin la violència. Això s’ha de parlar, però el que passa és que als pares els fa molta vergonya i es paralitzen, però ho han de fer perquè han de donar-li un model diferent del que veuran a la pornografia.

Aquí també hi poden ajudar els centres educatius sobretot al que és educació sexual. Quins canvis considera que són necessaris?

No podem estar com estem. No pot ser que els pares i les mares es treguin la responsabilitat i també l’escola. Ha de ser una cosa en conjunt i l’escola i la família han d’anar de la mà. Què és el que passa? Què hi falta una llei que obligui. Senyors, necessitem una llei d’educació sexual obligatòria des de primària a la universitat que ofereixi coneixements científics i que permeti que els nois i noies afrontin i gestionin de manera eficient el que es trobaran. També si pot incloure tot el tema de l’extorsió, del ‘sexting’, el tema dels videojocs i les xarxes socials… Perquè aquest és un altre tema, hi ha nenes que es pensen que ensenyant cos a Instagram aconseguiran reconeixement i popularitat. Al costat aquesta xarxa, hi ha l’OnlyFans que és una plataforma de prostitució i pornografia que fent el mateix i una mica més guanyes molts diners. Això realment és molt preocupant i els nois i les noies no coneixen fins on arriben dels riscos. Hi ha nenes a Instagram que cada dia reben imatges o reben peticions de nus, perquè hi ha molts depredadors sexuals per tot arreu i n’han de ser coneixedores. Jo sé que costa molt, sé que als pares i mares els fa molta vergonya, però estem parlant del futur sexual i afectiu dels seus nens i han de posar-se les piles i perquè no podem abandonar els nostres fills i filles als braços de la pornografia. No ho podem fer.

“El consum precoç i abusiu de pornografia violenta i absència d’educació sexual són dos actors que hauríem de considerar a l’hora d’explicar la violència sexual”

Ho comentava abans una mica, moltes vegades el contingut de la pornografia és molt violent, i aquest consum en algunes ocasions acaba derivant en agressions sexuals entre els joves.

La pornografia actual és manual d’instruccions. Si un noi aprèn a excitar-se veient violència, el més probable és que repeteixi aquesta experiència. Això no vol dir que sigui una relació causa-efecte. No. Que vegis un vídeo violent no vol dir que siguis un agressor sexual, però al meu entendre el consum precoç i abusiu d’aquest tipus de pornografia violenta i absència d’educació sexual són dos actors -entre molts altres- que hauríem de considerar a l’hora d’explicar la violència sexual. Sabem que els vídeos que més es veuen són aquells on hi ha violència extrema.

És fort.

Moltíssim. Els vídeos de violació en grup són els que més visualitzacions tenen i si un nen pensa que això és el normal perquè no ha vist res més, estem en una situació terrible. Hem de treballar a fons per intentar compensar aquesta violència extrema que hi ha als vídeos d’internet, i per això no hi ha més remei que oferir un altre model diferent. Per això jo proposo donar als fills pel·lícules eròtiques on no hi hagi violència i dir-los que cal consumir-la de forma racional i controlada perquè el sexe genera addicció. L’important és que eduquem els nostres fills i les nostres filles en aquesta idea positiva de la sexualitat on no hi ha violència, hi ha respecte, responsabilitat i on posem el focus en el mutu acord i en la comunicació on cadascú expressa els seus límits i els seus desitjos i que es respecten rigorosament. Aquesta és la clau de l’assumpte.