Eva Tenorio: "Més del 90% de les dones addictes pateixen violència de gènere"

Andorra la Vella

Eva Tenorio és la veu de les dones addictes, una veu valenta, resilient i carregada d'humanitat.

Reconèixer el seu alcoholisme i fer-ho visible l'ha convertit en un referent per a moltes dones que ho viuen en silenci i amb vergonya.

La fins fa pocs dies presidenta de Projecte Vida, i fundadora de l'entitat, va néixer fa 49 anys a un poble miner del Bierzo. Es la menor de deu germans però amb només sis mesos la van adoptar uns parents llunyans ja grans.Els seus pares han estat per ella un referent d'honestedat i generositat. Persones senzilles, treballadores de la mina, que amb més de cinquanta anys van decidir fer-se'n càrrec i donar-li una vida digna. I especialment la seva mare, una dona que qualifica de "sàvia" i "avançada al seu temps", que va viure la represió franquista i que va treballar de valent en una feina molt dura que sempre s'ha identificat com masculina. "Les dones també treballaven a la mina, recollint carbó, sovint en condicions molt precàries i en situació d'economia submergida" explica.Els seus pares han estat per ella un referent d'honestedat i generositat. Persones senzilles, treballadores de la mina, que amb més de cinquanta anys van decidir fer-se'n càrrec i donar-li una vida digna. I especialment la seva mare, una dona que qualifica de "sàvia" i "avançada al seu temps", que va viure la represió franquista i que va treballar de valent en una feina molt dura que sempre s'ha identificat com masculina. "Les dones també treballaven a la mina, recollint carbó, sovint en condicions molt precàries i en situació d'economia submergida" explica.

Amb 15 anys, i sent la menor de la família, ha de fer-se càrrec dels seus pares ja grans i malalts. I és en aquesta etapa que comença a relacionar-se amb l'alcohol. "Jo no bevia cada dia, només quan sortia, els caps de setmana o de festa, però amb el temps em vaig adonar que la meva relació amb l'alcohol no era normal, era molt compulsiva".

Ara ja sap perquè va començar aquesta relació tòxica: recentment ha estat diagnosticada de TDAH i, per tant, creu que l'alcohol era el substitutiu de la medicació que necessitava per afrontar-ho. "Quan vaig començar a medicar-me em vaig adonar que els efectes eren similars als de la beguda" afirma. Perquè durant anys l'Eva atribuïa la seva addicció "als problemes familiars amb els què em vaig haver d'afrontar sent menor d'edat i no estant preparada per assumir-los".

L'Eva Tenorio era molt bona estudiant fins l'adolescència. Les matèries científiques se li donaven molt bé però a partir dels 15 anys va sumar suspensos i algunes repeticions de curs fins aconseguir treure's el batxillerat.

Amb 18 anys decideix traslladar-se a Andorra on hi tenia una germana per treballar una temporada i viure noves experiències. El què havia de ser una situació temporal s'ha convertit en una residència fixa de més de vint anys.

Durant aquesta etapa, va treballar primer en botigues i després en l'administració de diverses empreses, amb un notable èxit professional.

"Jo no vaig perdre mai una feina pel meu alcoholisme perquè jo he estat el què es diu una alcohòlica funcional, social; per això va ser tan difícil detectar que tenia un problema d'addicció" explica.

Així van passar els anys fins que toca fons en un viatge a Irlanda on es desplaça un any per aprendre anglès. "Allà em vaig adonar de la meva dependència; una depressió em va fer obrir els ulls".

En tornar a Andorra es posa en mans de professionals però encara no li diagnostiquen l'alcoholisme. "Veient un vídeo a internet d'un home, no sé si Pedro Garcia Aguado o qui, em vaig adonar que era jo, que tenia el mateix problema". I així es quan comença a acudir a la Unitat de Conductes Addictives del SAAS.

"Durant tot un any aprens a reconstruir-te, a escoltar-te, a entendre perquè tens una relació insana amb l'alcohol" i és allà on coneix moltes de les persones amb les que posteriorment impulsa Projecte Vida.

"Tenia la necessitat de continuar fent els grups de suport, perquè escoltant persones com tu és com aconsegueixes sortir-te'n".

En aquest procés, ha passat l'accés a la universitat per a majors de 25 anys, a estudiar la carrera de psicologia i a especialitzar-se en addiccions. "A mi la lectura m'ha salvat" assegura.

Durant tot un any entrava per la porta del darrere dels supermercats per no trobar-se la secció de begudes, no visitava cap bar, restaurant o cafeteria i continua el seu procés de rehabilitació, perquè assegura que mai no finalitza.

El fet d'haver fet pública la seva addicció no li ha passat factura. I, de fet, recentment ha rebut el premi Servir del Rotary Club per la seva valentia en la lluita contra les addiccions.

Ha posat en marxa grups de suport exclusivament per dones, perquè, segons assegura, "el 90% de les dones addictes pateixen violència de gènere i ho viuen en silenci, marcades per la vergonya". Creu que les dones addictes son més perseguides que els homes, perquè sobre elles cau l'estigma de mala mare i sovint perden la custòdia dels fills.

No existeixen centres específics per dones perquè puguin recuperar-se amb els seus infants, per tal de no haver-los de perdre, una circumstància que fa que moltes no vulguin sotmetre's a tractaments de desintoxicació.

A banda dels grups de suport femenins, l'Eva també és voluntària a la presó, oferint suport a les dones internes, les quals assegura que es troben en una situació d'alta vulnerabilitat.

"Ajudar a la presó també em motiva molt perquè empatitzo, perquè penso que jo també hi podria haver acabat a la Comella" explica.

L'Eva Tenorio ha estat la vuitena protagonista d'aquesta temporada d'Amb Veu de Dona, una sèrie d'entrevistes íntimes i personals a dones rellevants del país, gràcies al suport del Govern d'Andorra i el patrocini d'Andorra Telecom.