Hibai Pérez: “Cal preguntar-se què guanya qui ens parla a l’altra banda”
Per què sedueixen tant els diners fàcils?
A tothom li agradaria guanyar diners ràpidament. L’experiència ensenya que aquests diners fàcils rarament són reals i poden amagar informació.
Els joves són especialment vulnerables?
Sí. Molts d’ells ja no tenen la certesa que estudiar els garantirà estabilitat, com va passar amb generacions anteriors. És en aquest punt en què la promesa de guanyar 20.000 euros sense formació resulta molt atractiva.
Com poden detectar un engany a les xarxes?
Cal preguntar-se què guanya qui ens parla a l’altra banda. Si comprem la criptomoneda o el curs que promociona, hi surt beneficiat? Entendre el negoci ajuda a detectar conflictes d’interessos.
Què hi ha darrere de les criptomonedes?
Sobre el paper, prometen transparència i descentralització, però la pràctica també les vincula a activitats opaques i delictives. És paradoxal.
Com distingim una inversió d’una pràctica arriscada?
És molt difícil. Avui, qualsevol pot accedir amb pocs diners a productes financers complexos. S’ha democratitzat la inversió, però costa distingir la informació fiable.
Cal més educació financera a les escoles?
Sí, però no només per aprendre a rendibilitzar els estalvis. Els plantejaments actuals ofereixen solucions individuals a problemes col·lectius, com les pensions o la precarietat laboral.
Les aplicacions fan perdre la percepció del risc?
La gamificació converteix les operacions en simples clics. Sembla un videojoc, però al darrere hi ha diners i conseqüències reals. La pantalla ens allunya d’aquesta realitat.
Invertir pot acabar generant addicció?
Pot tenir components addictius: irritabilitat, conflictes familiars, recaigudes o necessitat d’arriscar cada vegada més diners per sentir la mateixa emoció.
Existeix una addicció reconeguda a les inversions?
No com a diagnòstic mèdic. Sí que estan reconegudes l’addicció al joc d’atzar i la dels videojocs. Cal distingir-ho de l’ús col·loquial de la paraula.
És millor prohibir o educar?
Cal donar eines per entendre els productes i els interessos de qui els ven. Les plataformes també tenen responsabilitat: algunes cobren per operació i els interessa que l’usuari compri i vengui constantment, encara que les comissions acabin perjudicant-lo.