Potser ets alcohòlic i no ho saps
La Laia Bautista Servat, de 26 anys, bevia només els divendres i els dissabtes a la nit. Feia els típics botellons que fan tants joves. Tampoc no es va plantejar mai que això fos perjudicial. Amb tot, tant ella com l’Eva tenien un problema i ben gros.
L’actor Eduard Fernández va confessar dies enrere en una entrevista amb Jordi Évole que durant molts anys ha estat alcohòlic. Va posar en evidència que es poden fer pel·lícules magnífiques com El 47, guanyar un Goya al millor actor i tenir un problema amb l’alcohol. És el que els professionals anomenen “alcoholisme funcional”: persones que a primera vista tenen una vida normal, treballen i tenen una família. Ni han tocat fons, ni fan esses pel carrer, però tenen una dependència de l'alcohol.
També fa poques setmanes es va estrenar la pel·lículaDesmontando un elefante, que relata l'addicció a l'alcohol d'una reconeguda arquitecta i posa sobre la taula dos temes crucials: que això no va de classes socials, és un problema que pot afectar a qualsevol, i que és un elefant que no volem veure. El consum d'alcohol està normalitzat a la nostra societat. De fet, és l'única droga que ens ofereixen sense embuts en qualsevol restaurant: “Vol un didalet?”. En canvi, paradoxalment, caure a l'addicció és un tabú. Qui és alcohòlic ho amaga, és molt difícil que ho digui públicament. Altres minimitzen el problema i molts ni tan sols són conscients que el tenen.
Això és el que li va passar a Eva Tenorio Álvarez: va estar anys anant de metge en metge sense saber què li passava. Patia depressions i era conscient que, quan començava a beure, no era capaç de parar. Prenia una copa, una altra i una altra, fins que acabava molt beguda. Però els metges no hi donaven importància, perquè no bevia cada dia. Fins que un psiquiatre li va dir tot el contrari: que l’alcohol era precisament el seu problema.
“Després em vaig adonar que la depressió era en realitat la síndrome d'abstinència”, explica l'Eva, que es defineix com a “alcohòlica”, encara que admet que és una paraula que no li agrada. “Ho faig per trencar l'estigma. L'alcoholisme és una malaltia. És com si diguéssim a una persona que té càncer que és una cancerígena. La gent pensa que bevem perquè volem, però no ho podem evitar”. De fet, la manera correcta d’anomenar aquesta patologia és síndrome de dependència a l'alcohol o trastorn per consum d'alcohol.
L’Eva va estar en tractament durant molt de temps, però mai va ingressar en un centre de recuperació, ni va deixar la feina d'administrativa. Això sí, des de fa sis anys i mig no beu ni una gota d’alcohol. Ja no té depressions, ni problemes estomacals, ni necessita pastilles per dormir, ni li falta vitamina A, que sempre li indicaven les analítiques. I és una de les poquíssimes persones que s'han deixat fotografiar de la més d'una dotzena amb dependència a l'alcohol que ha entrevistat l'ARA per a aquest reportatge. El seu objectiu és ara ajudar altres persones: el 2022 va fundar l'associació Projecte Vida, la primera d'Andorra per al tractament d'addiccions.
De fet, Laia Bautista Servat, que també és andorrana, es va plantejar que potser ella també tenia un problema amb l’alcohol quan va conèixer el cas de l’Eva. Bevia només els divendres i els dissabtes, però en una nit es podia prendre perfectament una o dues ampolles de vodka o ginebra. I assegura que no era l’única: alguns dels seus amics feien el mateix. “Cadascun de nosaltres posàvem cinc euros i compràvem diverses ampolles”. Desinhibir-se, passar-s'ho bé, sentir-se guai. Això és el que pretenien. Però després ella es va adonar que el que realment buscava emborratxant-se era fugir dels problemes que tenia a casa. "Era el meu mètode d'escapada".
La Laia també és de les poques que ha acceptat donar el seu testimoni a cara descoberta. “No me n'avergonyeixo, perquè gràcies al meu passat soc qui soc. Hi ha una cultura de l'alcohol de la qual no som conscients i que tenim normalitzada. Ningú ens ensenya que hi ha altres maneres de divertir-se o de demanar ajuda quan tenim problemes”.
Però com podem saber si tenim la síndrome de dependència a l'alcohol? Segons l'Organització Mundial de la Salut, un consum de risc és prendre quatre unitats de beguda estàndard al dia (UBE) en el cas dels homes, i dues en el de les dones. O beure sis o més UBE d'una tirada en el cas dels homes i quatre o més en el de les dones. El cos femení metabolitza pitjor l'alcohol, per això els paràmetres són diferents. Una UBE equival a una copa de vi o cava, o una cervesa, o un cigaló o un didalet.
