La importància de les associacions en democràcia
El sistema democràtic, el fonament del qual és la sobirania popular, és molt més que la política institucional i votar a les eleccions. La societat civil organitzada és un dels elements de participació política cabdals d’una democràcia. És el signe d’una cultura cívica veritable i sana. No implicar-se en la política comporta actuar com a súbdits i súbdites, despreocupar-nos del que passa al nostre voltant i no intentar trobar solucions col·lectivament (que és el fonament del progrés de la humanitat). Requereix temps i dedicació, però la psicologia ho considera un factor de protecció molt bo per a la salut. Sempre val la pena i hi ha moltes causes i moviments en els quals implicar-se, perquè la política la fas o te la fan.
Projecte Vida som un grup de gent molt polititzada i patriota que de forma altruista, i sense esperar cap benefici individual a canvi, volem que el Principat d’Andorra sigui encara millor. El terme apolític se sol usar de forma errònia. La política ho afecta tot i caldria viure en una illa deserta per poder realment considerar-se apolític/a. Nosaltres som apartidistes, que és molt diferent. Una associació és essencialment política, perquè ens impliquem en la res publica (la cosa pública), però ha de ser apartidista. Més enllà de la ideologia dels i les membres de Projecte Vida, que és bastant diversa, perseguim uns objectius molt concrets i no entrem en les disputes partidistes conjunturals perquè no és el nostre paper. Les persones que pateixen la malaltia de l’addicció i el seu entorn més proper (coaddictes) pensen de forma molt variada. L’atenció a la salut mental no té ni ha de tenir ideologia.
Els nostres objectius són clars: prevenir, detectar i intervenir sobre la patologia de les addiccions; representar i defensar els drets i les necessitats del col·lectiu de persones afectades pels trastorns addictius; lluitar contra l’estigma i l’autoestigma; divulgar, sensibilitzar i fer pedagogia; donar un acompanyament integral i amb perspectiva de gènere derivant cap a tots els recursos existents; actuar integrant la importància de la coexistència entre addicció i altres malalties de salut mental (patologia dual); construir identitats basades en estils de vida saludables, i aconseguir més recursos, tractaments i infraestructures al Principat d’Andorra.
Aquests propòsits són homologables a pràcticament qualsevol cosmovisió de la vida i la convivència. A qualsevol partit polític patriota. És per això que farem costat i col·laborarem amb qualsevol institució o departament que ens ajudi en aquesta tasca, independentment de qui tingui el poder. Ens hem posat d’acord amb el comú de Sant Julià, el d’Escaldes, el d’Andorra la Vella, el ministeri d’Afers Socials, el ministeri de Salut, el servei de salut mental i amb tot tipus d’associacions del país i de fora. I ho seguirem fent. Fins i tot segur que aconseguim que la unitat de conductes addictives (UCA) algun dia vulgui col·laborar amb nosaltres perquè mai deixarem d’intentar-ho. És l’únic recurs públic perquè les persones amb addicció rebin tractament i ha de ser encara molt més potent. Calen més professionals, ampliar els horaris d’atenció més enllà de les 16.30 hores i tenir un hospital de dia que tingui més de deu places per poder seguir amb la bona feina que fan. Des de principi d’aquest any, les famílies de moment són ateses per la treballadora social, no pels psicòlegs ni els psiquiatres, si el seu familiar addicte va a l’UCA. El problema és que moltes persones malaltes d’addicció encara no han demanat ajuda, però la seva família sí que la vol i la necessita. És una patologia que afecta de forma crítica l’entorn del o de la pacient (coaddictes). Afortunadament a l’UCA hi ha especialistes en addiccions, però les i els professionals privats costen mínim 60 euros i no n’hi ha gaires que tinguin aquesta expertesa.
Les associacions servim per donar resposta i solucions a problemes que no s’estan abordant o s’està fent de forma insuficient. També servim per fer arribar les necessitats sense atendre els i les agents implicats per millorar serveis, recursos i tractaments. Fomentem que moltes persones tinguin un primer contacte amb gent que passen o han passat per la mateixa situació generant un clima d’empatia i confiança. Aportant els nostres recursos per col·laborar a trobar solucions i derivant cap als serveis existents. Les associacions som un molt bon complement a la política institucional i alhora en som les aliades naturals. En essència, som un signe de fortalesa i maduresa democràtica.
Moltíssimes gràcies a tantes persones que esteu fent possible Projecte Vida: institucions, autoritats, departaments, serveis, professionals... però sobretot a les persones voluntàries i a les usuàries i els usuaris.
*Nabil Bettaoui Sánchez, Politòleg i secretari de Projecte Vida
Projecte Vida som un grup de gent molt polititzada i patriota que de forma altruista, i sense esperar cap benefici individual a canvi, volem que el Principat d’Andorra sigui encara millor. El terme apolític se sol usar de forma errònia. La política ho afecta tot i caldria viure en una illa deserta per poder realment considerar-se apolític/a. Nosaltres som apartidistes, que és molt diferent. Una associació és essencialment política, perquè ens impliquem en la res publica (la cosa pública), però ha de ser apartidista. Més enllà de la ideologia dels i les membres de Projecte Vida, que és bastant diversa, perseguim uns objectius molt concrets i no entrem en les disputes partidistes conjunturals perquè no és el nostre paper. Les persones que pateixen la malaltia de l’addicció i el seu entorn més proper (coaddictes) pensen de forma molt variada. L’atenció a la salut mental no té ni ha de tenir ideologia.
Els nostres objectius són clars: prevenir, detectar i intervenir sobre la patologia de les addiccions; representar i defensar els drets i les necessitats del col·lectiu de persones afectades pels trastorns addictius; lluitar contra l’estigma i l’autoestigma; divulgar, sensibilitzar i fer pedagogia; donar un acompanyament integral i amb perspectiva de gènere derivant cap a tots els recursos existents; actuar integrant la importància de la coexistència entre addicció i altres malalties de salut mental (patologia dual); construir identitats basades en estils de vida saludables, i aconseguir més recursos, tractaments i infraestructures al Principat d’Andorra.
Aquests propòsits són homologables a pràcticament qualsevol cosmovisió de la vida i la convivència. A qualsevol partit polític patriota. És per això que farem costat i col·laborarem amb qualsevol institució o departament que ens ajudi en aquesta tasca, independentment de qui tingui el poder. Ens hem posat d’acord amb el comú de Sant Julià, el d’Escaldes, el d’Andorra la Vella, el ministeri d’Afers Socials, el ministeri de Salut, el servei de salut mental i amb tot tipus d’associacions del país i de fora. I ho seguirem fent. Fins i tot segur que aconseguim que la unitat de conductes addictives (UCA) algun dia vulgui col·laborar amb nosaltres perquè mai deixarem d’intentar-ho. És l’únic recurs públic perquè les persones amb addicció rebin tractament i ha de ser encara molt més potent. Calen més professionals, ampliar els horaris d’atenció més enllà de les 16.30 hores i tenir un hospital de dia que tingui més de deu places per poder seguir amb la bona feina que fan. Des de principi d’aquest any, les famílies de moment són ateses per la treballadora social, no pels psicòlegs ni els psiquiatres, si el seu familiar addicte va a l’UCA. El problema és que moltes persones malaltes d’addicció encara no han demanat ajuda, però la seva família sí que la vol i la necessita. És una patologia que afecta de forma crítica l’entorn del o de la pacient (coaddictes). Afortunadament a l’UCA hi ha especialistes en addiccions, però les i els professionals privats costen mínim 60 euros i no n’hi ha gaires que tinguin aquesta expertesa.
Les associacions servim per donar resposta i solucions a problemes que no s’estan abordant o s’està fent de forma insuficient. També servim per fer arribar les necessitats sense atendre els i les agents implicats per millorar serveis, recursos i tractaments. Fomentem que moltes persones tinguin un primer contacte amb gent que passen o han passat per la mateixa situació generant un clima d’empatia i confiança. Aportant els nostres recursos per col·laborar a trobar solucions i derivant cap als serveis existents. Les associacions som un molt bon complement a la política institucional i alhora en som les aliades naturals. En essència, som un signe de fortalesa i maduresa democràtica.
Moltíssimes gràcies a tantes persones que esteu fent possible Projecte Vida: institucions, autoritats, departaments, serveis, professionals... però sobretot a les persones voluntàries i a les usuàries i els usuaris.
*Nabil Bettaoui Sánchez, Politòleg i secretari de Projecte Vida
