Les entitats celebren l’acord amb els psicòlegs però el veuen insuficient

L’acord entre el Govern i el Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra (Copsia) fet públic divendres passat perquè la CASS cobreixi les visites al psicòleg ha estat rebut com un avenç important per part d’entitats i associacions, però el denominador comú pel que fa a la valoració que en fan és que resulta insuficient tant pel que fa al nombre de sessions, segons ha transcendit seran 10 a l’any amb la possibilitat d’una ampliació de cinc més, com per la durada de les mateixes i els professionals que podran fer les derivacions.

Així, des d’Unicef Andorra se’n fa una valoració “positiva” però manifesten que hi ha patologies d’infants i joves que amb 10 sessions no es podran resoldre i que necessiten, per tant, més temps. Segons la responsable de sensibilització, comunicació i voluntariat del comitè,  Mercè Miguel, “ho considerem un primer pas però entenem que la salut mental necessita més inversió i més dedicació tant de professionals com de pressupost”. És per això que remarca que “no ens hem de conformar i que hauríem d’anar a més”. 

També des de Projecte Vida, agraeixen “aquest primer pas” però el titllen d’insuficient. La seva presidenta, Eva Tenorio, indica que les sessions “han de durar mínim una hora” i no hi hauria d’haver cap límit de visites anual”. Per il·lustrar-ho, fa notar que hi ha gent que només en dos mesos ja necessita fer 10 visites.

Per la seva banda, la presidenta de l’Associació de Malalts per a la Salut Mental d’Andorra, Rosa Lluís, creu que “està bé que hagin reconegut que fa falta que la visita dels psicòlegs pugui entrar per la CASS”. Ara bé, es mostra força crítica amb alguns aspectes. De fet, parteix de la constatació que “fa massa anys que ho esperàvem” i troba que ara “han anat molt de pressa a tancar aquest acord de mínims”. Explica que tenen molts socis que hi han d’anar i que moltes famílies fins i tot s’han endeutat. Lluís també exposa que els hauria agradat participar en les converses i poder parlar sobre el preu. A banda, creu que aquest nombre limitat de sessions “és poc” perquè hi ha gent que ho necessita cada setmana. 

Un altre punt amb el qual estan en desacord és en qui ha de fer la derivació del pacient al piscòleg. I és que des de l’Afmma defensen que “hauria de ser el psiquiatre qui fes la derivació” i creuen que hi ha massa professionals que ho poden fer. Segons el comunicat de Govern anunciant l’acord, per accedir-hi caldrà una prescripció mèdica que pot efectuar un psiquiatre, el metge o pediatre referent o bé un metge especialista. 
També des de l’Associació per a la Defensa del Jovent en Risc d’Andorra han volgut opinar. La seva presidenta, Sandra Cano, constata que s’han assabentat de l’acord a tarvés dels mitjans de comunicació i no pas directament per Govern. Critica la limitació del nombre de sessions, ja que denota que des de l’Executiu “no trepitgen carrer perquè un adolescent o un jove amb un trastorn de conducta, una addicció o un problema greu va cada setmana al psicòleg. Per tant, 10 sessions és no res”. 

Un altre punt que no entenen és el del preu de la sessió. “Qui pagarà la diferència?”, es pregunta. S’ha d’interpretar que “els  psicòlegs baixen els preus?”, diu perquè “normalment es paguen 60 euros”.
Per Cano, “les coses s’han de fer bé, no a mitges i malament”. Insisteix que des del Govern s’estigmatitza aquests malalts. I posa exemples: si una família té un fill amb un problema de ronyó se li faran les diàlisis que necessiti i si té càncer, les  sessions de radioteràpia que calguin. En canvi, “no és just” que si es té un fill amb un problema de salut mental, el Govern digui que té dret a un nombre limitat de sessions a l’any. És per això que seguint aquest raonament denuncïi que “la discriminació que pateixen aquests malalts s’ha d’acabar”. 

Ara caldrà esperar a conèixer la lletra petita de l’acord per acabar de valorar la totalitat del seu contingut. Per això s’haurà de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA). Tres mesos després entrarà en vigor. El primer pas, però, serà que el Consell d’Administració de la CASS el tracti i, posteriorment, l’aprovi el consell de ministres.