Llaunes que enganxen
Fa anys que les begudes energètiques formen part del paisatge habitual entre adolescents i joves. Les consumeixen abans d’un examen, durant els entrenaments esportius, davant la consola o durant les sortides nocturnes, sovint barrejant-les amb alcohol. Però darrere d’aquesta imatge associada al rendiment i a l’oci, cada vegada més professionals alerten dels efectes que poden tenir sobre la salut, especialment en una etapa en què el cervell encara està formant-se.
A Andorra, el debat al respecte s’ha obert després que Projecte Vida hagi situat aquesta preocupació entre les propostes presentades per al pla nacional contra les drogodependències 2026-2029. La secretària general i vocal de l’entitat, Eva Tenorio, alerta que “no es tracta de begudes innòcues” i defensa que “cal plantejar que es prohibeixi la venda entre menors”, com ja s’està fent a Espanya. Des de Projecte Vida consideren preocupant que el primer contacte amb aquests productes, altament addictius, arribi sovint entre els 13 i els 14 anys d’edat, en ple desenvolupament físic i mental del menor.
Segons dades del ministeri de Sanitat espanyol citades per Tenorio, un 45,7% dels nois de 14 a 18 anys prenen habitualment aquests productes. Les xifres són especialment elevades entre els que tenen 17 i 18 anys, ja que el percentatge s’enfila fins al 51%. En les noies, el consum és més moderat (31%).
El seu èxit s’ha disparat en paral·lel a una estratègia comercial que acostuma a associar prendre aquestes begudes amb energia, esport, concentració i èxit acadèmic. També hi ajuda el disseny atractiu dels envasos, basat sovint en colors vibrants que evoquen vitalitat i dinamisme.
El seu consum sol iniciar-se entre els 13 i els 14 anys d’edat
La dietista-nutricionista Berta Jiménez considera que aquest és precisament un dels principals problemes. “Ens volen vendre que ajuden a millorar el rendiment físic i intel·lectual, quan poden provocar una hiperestimulació que és contraproduent”, explica. El gran contingut en cafeïna, sumat a substàncies com la guaranà, incrementa els efectes estimulants i pot derivar en irritabilitat, ansietat i insomni, a més de crear addicció. A tot això cal sumar-hi l’elevat contingut en sucre, que pot desencadenar diabetis, obesitat i problemes cardiovasculars.
Marc Palomar, un jove de 20 anys de la capital, explica que durant un temps va prendre begudes energètiques amb freqüència “sense donar-hi gaire importància”. Amb el temps va començar a notar més nerviosisme i dificultats per dormir. “Les prenia perquè tothom ho feia i semblaven inofensives, però al final ho vaig deixar”, assegura.
Jiménez insisteix que molts adolescents consumeixen aquestes begudes abans d’exàmens o durant llargues sessions d’estudi amb la falsa sensació que rendiran més. “Et mantenen despert, però això no vol dir que el cervell funcioni millor”, assegura. També recorda que la falta de descans afecta directament la memòria, la concentració i el rendiment a classe.
La preocupació augmenta encara més quan les begudes energètiques es combinen amb alcohol. Tant des de Projecte Vida com la dietista coincideixen que aquesta és una de les pràctiques més perilloses entre els joves. “L’efecte estimulant emmascara la sensació d’embriaguesa i fa que moltes persones pensin que controlen quan en realitat porten una taxa d’alcohol molt elevada”, explica Tenorio.
També és important desmentir la idea que aquests productes siguin adequats per fer esport. Jiménez recorda que no hidraten correctament i que, de fet, la cafeïna sol tenir un efecte deshidratant. “No permeten recuperar ni les sals minerals ni els líquids que el cos necessita després d’una activitat intensa”, afirma. En aquest sentit, defensa que les begudes isotòniques, “si són de qualitat, constitueixen una bona alternativa”.
UNA PORTA D’ACCÉS A LES DROGUES
Tal com avisa Eva Tenorio, de Projecte Vida, el consum habitual de begudes energètiques entre adolescents i joves pot acabar normalitzant la necessitat de recórrer a substàncies per obtenir major rendiment, activació o desinhibició. Segons assenyala, aquest patró de conducta, especialment quan es combina amb alcohol o amb hàbits d’oci nocturn, “pot afavorir l’aparició d’altres conductes addictives o de risc en el futur”.
