"M'he sentit molt culpable, i participar en aquests grups m’ha servit per adonar-me que jo no soc la salvadora de ningú"
La Danny, resident al país des de fa 30 anys i amb una germana morta com a conseqüència d’una addicció, vol difondre públicament el seu testimoni com a cuidadora de familiars que pateixen alguna addicció, amb un objectiu: “Vull constatar la importància dels grups de suport que es creen per als acompanyants de persones amb addiccions i donar a conèixer els beneficis que generen”. La seva germana, explica, va “estar neta cinc anys gràcies a aquest tipus de trobades i per mi han estat fonamentals per adonar-me que no havia de carregar amb la culpa que genera viure cuidant una persona addicta”.
Aquest ha estat el tercer dimarts que, entre les 19.30h i les 21h, un grup de persones s’han trobat en un local discret del país per compartir una experiència concreta: ser cuidadors o patir de prop algun familiar o conegut amb una addicció.
La Danny aporta un testimoni que també serveix per desestigmatitzar tot allò que, per desconeixement, s’associa a aquest tipus de grups: “ni grans ploraneres, ni súper drames ni res de tot això... el grup és la base per tenir un espai per parlar el mateix idioma entre persones que comparteixen aquest problema. Vull recalcar que la gent que ve no té perquè explicar la seva història. És simplement estar en un espai on tu escoltes o comparteixes una problemàtica, un lloc on hi ha gent que parla la teva mateixa llengua. No hi ha preguntes, ni torns... cadascú s’expressa com vol i si ho vol”, aclareix.
La Danny ressalta els beneficis personals que li ha aportat assistir a aquest tipus de teràpia col·lectiva: “Aprens molt en l’esfera personal. Què passa amb les persones que fem d'acompanyants en aquest procés? M'he donat compte que les dones, que som cuidadores per excel·lència, sovint ens qualifiquem com a salvadores, i quan no ho aconseguim tenim un sentiment molt gran de culpa i de responsabilitat. Jo m'he sentit molt culpable per pensar que no ho havia fet bé, i participar en aquests grups m’ha servit també per adonar-me que jo no soc la salvadora de ningú. Que la persona addicta s'ha de cuidar i jo l'he d'acompanyar, però no m'he de sentir responsable, perquè he fet tot el que he pogut”, relata la Danny, per a qui “aquesta és una sensació compartida amb moltes de les persones que formem part d'aquest grup. En dues reunions jo he aconseguit sentir-me segura, en veure'm reflectida en altres persones amb experiències similars”.
Acompanyar o viure prop d’una persona amb una addicció és, per a ella, assimilable a fer-ho amb algú que pateix algun altre problema de salut mental, com la depressió, o Alzheimer... “qui cuida ho passa pitjor que qui té la malaltia, per això, els cuidadors de dependents per addiccions s'han de cuidar, perquè hi conviuen, i aquests grups són meravellosos per adonar-te que has d'estar bé per poder estar amb el malalt, que has de tenir una vida pròpia i deixar de carregar amb la culpa de qüestionar-te si ho haguessis fet així o d'una altra manera”.
Les tres reunions s’han fet al mateix lloc, una sala íntima, lluny de les mirades de curiosos. Una sala neutra, on no es fa cap altre tipus d’activitat, i que la Danny defineix com un “lloc on tu sents que surts reforçat i que no tens culpa d'allò que passa. Un espai per protegir-se un mateix, créixer i d'aquesta manera poder ajudar els demès. No és un lloc de ploreres ni drames, tot i que també hi poden ser”.
La d’aquest dimarts ha estat la tercera trobada d’un grup que va començar a caminar el 8 de març i que està format majoritàriament per dones: “Animo els homes, siguin pares, fills, cosins o tiets d’algú amb un addicció perquè vinguin al grup, la seva experiència i manera de veure les coses ens pot aportar moltíssim”.
El grup d’ajuda mútua per a famílies és el primer del projecte Vida. A l’abril és previst que comencin els grups de suport d’addictes. Tenen 21 persones confirmades i una desena més que “s’ho estan pensant”. I de cara a la primavera-estiu, la intenció és començar amb grups de dones amb alguna addicció -sol ser a l’alcohol o a tranquil·litzants- que han patit o que pateixen abusos i maltractaments.