Parlem d’esperança...
El Dia mundial de la salut mental se celebra el 10 d’octubre des del 1992. En un dia tan assenyalat parlarem de trastorns addictius, que són un problema de salut mental. Avui des d’una perspectiva esperançadora i des del paper que juguem organitzacions com Projecte Vida a fomentar-la mitjançant l’establiment de xarxes comunitàries.
Per començar, desenvoluparem com l’esperança pot ajudar-nos quan patim un trastorn addictiu.
L’esperança ens motiva a:
–Involucrar-nos en el nostre procés de recuperació perquè ens dona un sentit de possibilitat de millora. Si creiem que el canvi és factible, estarem més disposats a enfrontar-nos als obstacles i a prendre les mesures necessàries per a superar l’addicció.
–Millorar el nostre estat emocional, perquè ens dona un sentit de pertinença i propòsit, són més capaços d’experimentar emocions positives en lloc de sentir-nos atrapats o desesperançats, la qual cosa redueix la necessitat de recórrer a l’addicció per escapar de sentiments negatius.
–Millora l’actitud cap a la vida i els desafiaments, redueix l’estrès.
–Enforteix les relacions personals i el suport social, que són crucials per al procés de recuperació.
–Ens permet imaginar un futur fora de l’addicció, és essencial per a mantenir-nos motivats en compromís de recuperació.
Les xarxes comunitàries creades per projectes que es porten a terme a Projecte Vida ajuden a fomentar l’esperança. Les xarxes comunitàries i l’esperança estan estretament relacionades.
Ens motiva a buscar suport en la nostra comunitat perquè ens dona la creença que és possible millorar. Això és crucial en casos d’addicció i altres problemes de salut mental, on l’aïllament amb freqüència empitjora les coses.
Les xarxes comunitàries ens brinden un entorn en el qual podem compartir les nostres experiències, rebre suport i sentir-nos compresos i no jutjats, i ens donen un sentit de pertinença.
Veiem exemples de superació en els nostres companys i en dona més confiança en veure que el canvi és possible.
Per mitjà d’aquestes xarxes, podem accedir a recursos, assessorament, formació i ocupació, i així augmentem la possibilitat en trobar solucions concretes als problemes que enfrontem.
L’esperança està fortament relacionada amb la resiliència, que és la capacitat de recuperar-se davant de situacions adverses i es veu enfortida per les xarxes comunitàries.
Aquestes xarxes proporcionen un entorn en el qual es pot parlar dels desafiaments sense por de ser jutjat, generen seguretat en un mateix, ja que desenvolupen una major confiança en la nostra capacitat de canviar i superar els obstacles en rebre suport i ànim constant, també ens brinden oportunitats per a créixer i participar en el benestar dels altres.
Participar activament en una xarxa comunitària, com a voluntari o mentor, enforteix el sentit de propòsit i dona una sensació d’assoliment.
El suport als altres dins de la comunitat també augmenta l’esperança personal. Quan veuen que poden ajudar els altres, creuen més en el propi valor i capacitat per a canviar.
Estableixen un ambient optimista, ja que els membres estan convençuts que el progrés és possible i que no estan sols en la seva lluita.
També poden ajudar a canviar la societat en desafiar l’estigma i la discriminació que amb freqüència afecten les persones amb trastorns addictius.
Per tant, en dies com avui, promovem i donem suport a les xarxes comunitàries.
“L’esperança és promoure la il·lusió en circumstàncies que sabem que són desesperades.” (G. K. Chesterton).
Per començar, desenvoluparem com l’esperança pot ajudar-nos quan patim un trastorn addictiu.
L’esperança ens motiva a:
–Involucrar-nos en el nostre procés de recuperació perquè ens dona un sentit de possibilitat de millora. Si creiem que el canvi és factible, estarem més disposats a enfrontar-nos als obstacles i a prendre les mesures necessàries per a superar l’addicció.
–Millorar el nostre estat emocional, perquè ens dona un sentit de pertinença i propòsit, són més capaços d’experimentar emocions positives en lloc de sentir-nos atrapats o desesperançats, la qual cosa redueix la necessitat de recórrer a l’addicció per escapar de sentiments negatius.
–Millora l’actitud cap a la vida i els desafiaments, redueix l’estrès.
–Enforteix les relacions personals i el suport social, que són crucials per al procés de recuperació.
–Ens permet imaginar un futur fora de l’addicció, és essencial per a mantenir-nos motivats en compromís de recuperació.
Les xarxes comunitàries creades per projectes que es porten a terme a Projecte Vida ajuden a fomentar l’esperança. Les xarxes comunitàries i l’esperança estan estretament relacionades.
Ens motiva a buscar suport en la nostra comunitat perquè ens dona la creença que és possible millorar. Això és crucial en casos d’addicció i altres problemes de salut mental, on l’aïllament amb freqüència empitjora les coses.
Les xarxes comunitàries ens brinden un entorn en el qual podem compartir les nostres experiències, rebre suport i sentir-nos compresos i no jutjats, i ens donen un sentit de pertinença.
Veiem exemples de superació en els nostres companys i en dona més confiança en veure que el canvi és possible.
Per mitjà d’aquestes xarxes, podem accedir a recursos, assessorament, formació i ocupació, i així augmentem la possibilitat en trobar solucions concretes als problemes que enfrontem.
L’esperança està fortament relacionada amb la resiliència, que és la capacitat de recuperar-se davant de situacions adverses i es veu enfortida per les xarxes comunitàries.
Aquestes xarxes proporcionen un entorn en el qual es pot parlar dels desafiaments sense por de ser jutjat, generen seguretat en un mateix, ja que desenvolupen una major confiança en la nostra capacitat de canviar i superar els obstacles en rebre suport i ànim constant, també ens brinden oportunitats per a créixer i participar en el benestar dels altres.
Participar activament en una xarxa comunitària, com a voluntari o mentor, enforteix el sentit de propòsit i dona una sensació d’assoliment.
El suport als altres dins de la comunitat també augmenta l’esperança personal. Quan veuen que poden ajudar els altres, creuen més en el propi valor i capacitat per a canviar.
Estableixen un ambient optimista, ja que els membres estan convençuts que el progrés és possible i que no estan sols en la seva lluita.
També poden ajudar a canviar la societat en desafiar l’estigma i la discriminació que amb freqüència afecten les persones amb trastorns addictius.
Per tant, en dies com avui, promovem i donem suport a les xarxes comunitàries.
“L’esperança és promoure la il·lusió en circumstàncies que sabem que són desesperades.” (G. K. Chesterton).
