Pep Castellón “Veiem més presència de cocaïna associada molts cops a l’alcohol”

Pep Castellón és el nou president de Projecte Vida des del mes d’abril en substitució d’Eva Tenorio, que ara és vocal.

Quins són els principals objectius o línies d’aquesta nova etapa?

Projecte Vida ha crescut molt. Cada vegada ve més gent, tenim els grups, l’acompanyament a les famílies, els grups de dones, el centre penitenciari... Primer hem de mantenir això, i després ens agradaria treballar més la prevenció, l’estigma, els projectes comunitaris, continuar amb Arrels de Vida i tenir més presència allà on es decideixen les polítiques d’addiccions. Cal que la població sàpiga què és una addicció, quins senyals ens poden alertar i quins recursos existeixen quan apareix un problema.

Vostè no amaga el seu propi procés de recuperació de l’alcoholisme. Això ajuda a entendre i liderar millor l’estratègia de l’associació?

Sí, sé què és la vergonya, sé què és tenir por, sé què és no saber ben bé a qui demanar ajuda i també sé el que costa tornar a construir la teva vida. Ara, haver tingut una addicció no em dona més raó que ningú. Projecte Vida funciona perquè hi ha primera persona, però també hi ha professionals, famílies, grups d’ajuda mútua i gent que sap molt del tema. Aquest any ja hem llançat la tercera campanya de Projecte Vida contra l’estigma, i hem volgut ensenyar diferents realitats, perquè no hi ha una sola cara de l’addicció.

A què atribueix l’increment de persones que atén l’associació? Hi ha realment més addiccions o és que la gent comença a perdre la por a demanar suport?

Això no ho podem dir perquè no tenim prou dades del país. Pot ser que hi hagi més problemes? Pot ser. Pot ser que Projecte Vida sigui més conegut? Segurament també. Pot ser que la gent tingui una mica menys de por o de vergonya de venir? Jo espero que sí. Probablement hi intervenen diverses coses. Sí que veiem més presència de cocaïna associada molts cops a l’alcohol i situacions que són cada vegada més complexes. Això sí que ens preocupa.

Més del 50% de les atencions provenen de dones. Quina lectura feu d’aquesta conjuntura?

És una dada que ens ha sorprès molt. Pot haver-hi diverses coses. Durant molt de temps, i encara avui, l’Eva ha estat una de les cares més visibles de Projecte Vida, i potser això també ha fet que altres dones veiessin Projecte Vida com un lloc proper. També hem apostat molt per treballar amb perspectiva de gènere i ara tenim dos grups específics de dones. A Espanya, Proyecto Hombre ha vist que les dones que arriben a tractament han anat augmentant: representaven el 15,3% el 2015 i el 19,1% el 2024. Jo vull pensar que potser alguna cosa està canviant.

També s’ha alertat sobre l’augment de casos relacionats amb el joc d’atzar. Com s’està abordant aquesta problemàtica?

Fins al 31 d’agost de 2026, a Projecte Vida hem registrat 8 consultes relacionades amb problemes de joc, criptomonedes o apostes esportives. A més, en diversos casos hem vist un perfil bastant semblant: nois joves, aproximadament entre els 21 i els 33 anys. Per això aquest any, al 5è Cicle de Prevenció, igual que ja vam fer l’any passat, tornarem a portar un expert per parlar de criptomonedes, apostes esportives i aquestes noves formes de joc i d’inversió.

“L’administració no va al mateix ritme que les necessitats dels usuaris ”

I sobre les consultes relacionades amb els psicofàrmacs, quina explicació li doneu?

Aquí hem d’anar amb molta cura. Un psicofàrmac no és dolent perquè sigui un psicofàrmac. Hi ha molta gent que necessita medicació i que, ben prescrita i ben controlada, li permet estar bé. Ens preocupa quan hi ha automedicació, quan es prenen dosis diferents de les prescrites, quan hi ha dependència o quan es barreja medicació amb alcohol o altres substàncies. L’enquesta EDADES 2024 a Espanya marca una tendència ascendent en el consum d’hipnosedants: un 12% de la població de 15 a 64 anys declarava haver-ne consumit durant els dotze mesos anteriors. Això ens serveix per estar alerta.

“Hem d’invertir abans en prevenció per estalviar diners després”

Quina valoració en feu, de la Taula de Treball del Pla Nacional contra les drogodependències?

La valoració és positiva, però amb alguns peròs. És important que Andorra tingui una taula on ens puguem asseure Govern, professionals i entitats. Ara bé, és veritat que va més lent del que ens agradaria. Nosaltres cada setmana tenim persones assegudes davant nostre i les necessitats no van al mateix ritme que l’Administració. Dit això, valorem que existeixi aquest espai de treball i hi continuarem participant amb una actitud constructiva.

Reclameu més recursos de les administracions, en quina faceta és important poder invertir més?

Nosaltres, més que dir “volem més diners”, parlaríem sobretot d’una cosa: estabilitat. Necessitem poder donar continuïtat a l’acompanyament psicològic, als grups d’ajuda mútua, al treball amb famílies, als grups de dones, a la prevenció i als projectes comunitaris. I hem d’invertir abans per estalviar diners després. Si aconseguim que una persona demani ajuda abans, que no perdi la feina, que no arribi contínuament a urgències, que no necessiti determinades ajudes socials o que una família no acabi completament trencada, això també té un impacte econòmic. No només humà.

Cal fer una aposta per entorns d’oci més saludables?

Amb els menors hem de ser molt estrictes. Cal protegir-los i ser contundents amb la venda o el subministrament. Amb els adults, en canvi, la nostra aposta és sobretot informar, divulgar i no fomentar. I això passa també per dir que l’alcohol és una droga. Hem d’intentar que una festa no acabi girant gairebé exclusivament al voltant de l’alcohol.