Persones que inspiren
En aquestes dates, qui més qui menys fem balanç de com ha anat l’any que està a punt d’acabar, del que ens ha passat, del millor que hem viscut o d’allò que voldríem oblidar. I recordem persones que ens hem creuat al llarg d’aquests dotze mesos i que ens han marcat. I vull parlar-vos de dues de les que he conegut i que m’han inspirat per la seva valentia.
La primera d’elles és la Maria, una jove amb molta empenta i que, juntament amb la seva família, ha fundat la seva pròpia ONG, que treballa a Burkina Faso en diferents projectes: un hort-escola que vol arribar a donar un àpat als 800 alumnes de les dues escoles de la zona, colònies d’estiu amb activitats ludicoesportives per a un centenar d’infants i beques i microcrèdits per a les aprenents d’un centre de costura. I la considero valenta perquè mentre llegiu aquestes línies estarà viatjant cap allà, malgrat la inestabilitat i els atacs terroristes que viu el país perquè, juntament amb l’ONG local que implementa els projectes, vetlla per la seva qualitat i vol que l’impacte i els resultats que s’obtinguin siguin els millors possibles per a tots els nens, nenes i joves que en són els beneficiaris directes.
La segona és l’Eva, que també ha fundat una ONG que ajuda persones que pateixen trastorns addictius, així com les seves famílies, i que tot i el seu curt recorregut, i a través del seu programa de grups d’ajuda mútua, està cobrint una necessitat que mancava al nostre país. I m’inspira perquè està trencant tabús dia a dia, parlant obertament de com una addicció afecta la persona que la pateix però també qui l’envolta. Però el que més m’emociona és com les famílies a les quals dona suport agraeixen la seva tasca i expliquen com conèixer-la els ha obert la porta a superar la situació que vivien.
Persones com elles m’inspiren i em demostren que dedicar el nostre temps a qui ho necessita ens aporta molt més del que podríem pensar.
La primera d’elles és la Maria, una jove amb molta empenta i que, juntament amb la seva família, ha fundat la seva pròpia ONG, que treballa a Burkina Faso en diferents projectes: un hort-escola que vol arribar a donar un àpat als 800 alumnes de les dues escoles de la zona, colònies d’estiu amb activitats ludicoesportives per a un centenar d’infants i beques i microcrèdits per a les aprenents d’un centre de costura. I la considero valenta perquè mentre llegiu aquestes línies estarà viatjant cap allà, malgrat la inestabilitat i els atacs terroristes que viu el país perquè, juntament amb l’ONG local que implementa els projectes, vetlla per la seva qualitat i vol que l’impacte i els resultats que s’obtinguin siguin els millors possibles per a tots els nens, nenes i joves que en són els beneficiaris directes.
La segona és l’Eva, que també ha fundat una ONG que ajuda persones que pateixen trastorns addictius, així com les seves famílies, i que tot i el seu curt recorregut, i a través del seu programa de grups d’ajuda mútua, està cobrint una necessitat que mancava al nostre país. I m’inspira perquè està trencant tabús dia a dia, parlant obertament de com una addicció afecta la persona que la pateix però també qui l’envolta. Però el que més m’emociona és com les famílies a les quals dona suport agraeixen la seva tasca i expliquen com conèixer-la els ha obert la porta a superar la situació que vivien.
Persones com elles m’inspiren i em demostren que dedicar el nostre temps a qui ho necessita ens aporta molt més del que podríem pensar.
