El Pla Nacional Contra les Drogodependències i la realitat d’avui al Principat d’Andorra

Estem a l’any 2025. Han passat 21 anys des de l’aprovació del Pla Nacional Contra les Drogodependències (PNCD) al Principat d’Andorra i com a associació que treballa dia a dia amb persones afectades per addiccions, no puc evitar sentir una profunda frustració i decepció davant la situació actual.

El pla, creat el 16 de juny de 2004, tenia l’objectiu de reduir la demanda i els efectes negatius sobre la salut derivats del consum de substàncies addictives, incloent-hi l’alcohol i el tabac. Però avui, 21 anys després, el PNCD ha quedat obsolet i desactualitzat davant els nous reptes que afronta la societat andorrana.

Els canvis en les addiccions en els últims 21 anys

Les addiccions han canviat enormement en aquests 21 anys. Al començament dels 2000, les addiccions més comunes eren les relacionades amb substàncies com l’alcohol, la cocaïna, l’heroïna i altres drogues il·legals. Tanmateix, avui en dia, la realitat és molt més complexa i inclou una diversitat d’addiccions que sovint es passen per alt. Les addiccions digitals, com el joc en línia, les xarxes socials i, sobretot, la pornografia, han esdevingut una preocupació creixent, especialment entre els joves. Aquestes addiccions tenen un impacte directe en la salut mental i emocional, i cada vegada es detecten més casos de trastorns d’ansietat, depressió i aïllament social vinculats a l’ús excessiu de dispositius electrònics i a la connexió constant a l’entorn virtual.

A més, les formes de consum també han canviat radicalment. Les substàncies es poden adquirir fàcilment a través d’Internet o altres canals no convencionals. Els joves, en particular, estan més exposats que mai a aquests riscos. Els patrons de consum són més discretes, i els efectes psicoactius que alteren la ment poden ser més difícils de detectar. Aquests canvis posen a prova els serveis d’atenció i el sistema de prevenció existent, que s’ha quedat obsolet davant les noves realitats.

La reactivació del Pla Nacional: Una promesa no complerta

El 2020, el Govern d’Andorra va anunciar la reactivació del PNCD, amb la promesa de millorar els recursos destinats a la lluita contra les addiccions entre els joves. Però, un cop més, les paraules han quedat en paper mullat. La reactivació del pla s’ha traduït en poc més que un anunci que no ha aconseguit transformar-se en canvis tangibles. Els recursos que s’havien de destinar a una actualització de les estratègies de prevenció i atenció a les noves formes d’addicció no han estat suficients, i el sistema segueix sent insuficient per afrontar els reptes actuals.

21 anys d’estancament

És una vergonya que, després de 21 anys, el PNCD encara no sigui una eina realment efectiva. A Andorra, un país petit amb una població reduïda, les addiccions no poden ser un tema deixat a l’atzar ni a la improvisació. Necessitem un canvi profund, un enfocament que realment posi les persones al centre de l’atenció. Els reptes d’avui són immensos i s’hauria d’haver fet més per atendre’ls. És hora d’actuar i de deixar de posar pedaços als problemes que arriben amb la velocitat de la llum, perquè la salut i el benestar de les persones afectades no poden esperar més.

La necessitat de canviar el nom i adaptar el Pla

En aquest moment de canvi, s’hauria de replantejar el nom del pla, aprofitant l’actualització de les estratègies per a les noves addiccions. El terme “drogodependències” ja no cobreix la realitat que vivim. Avançant cap a un Pla Nacional d’Addiccions, es podria reflectir millor la diversitat de conductes addictives que afecten la societat actual. Les addiccions digitals, emocionals i fins i tot les derivades de l’ús excessiu de noves tecnologies, han de ser abordades de manera integral. No podem esperar més a fer aquests canvis, perquè cada dia compta per aquells que pateixen d’addiccions i que necessiten un sistema de suport més eficaç i adaptat als temps moderns.

És hora que el sistema de drogodependències d’Andorra passi de ser una promesa a una realitat efectiva, perquè 21 anys de promeses incompletes són una càrrega massa gran per a les persones que viuen amb addiccions i per a la societat en general. La societat andorrana mereix una resposta més valenta, més seriosa i més adequada als temps que vivim. Els que lluiten cada dia amb addiccions mereixen una veritable oportunitat de recuperació, no només paraules buides.

“Ningú ofereix tant com el que no complirà” Francisco de Quevedo