Projecte Vida, l’entitat per ajudar qui té addiccions “en primera persona”

L’Associació Projecte Vida comença a donar les primeres passes. Es tracta d’una entitat que vol donar suport i ajudar les persones amb addiccions i les seves famílies. I ho vol fer “en primera persona”, explica la seva presidenta, Eva Tenorio. Aquesta és potser una de les novetats més significatives de la iniciativa. Tenorio ja feia tres anys que volia fer aquest pas però diverses circumstàncies ho havien frenat i la principal era que “faltava gent que volgués donar la cara”. Ara el projecte ha quallat i aquesta setmana ha estat donat d’alta al registre d’associacions. Tenorio porta pràcticament quatre anys d’abstinència d’alcohol i la vicepresidenta, Nora Garcia, porta més d’11 d’abstinència de diverses substàncies. Així és que “el cor de l’associació som addictes”, afirma. I ho fa des de la valentia i el convenciment d’algú que va optar per afrontar la seva addicció, fer el tractament i estudiar moltíssim. I aquesta formació la va ajudar a descobrir que l’addicció és una malaltia i que no s’ha de tenir vergonya. Perquè la vergonya porta a no fer el tractament i això impossibilita poder gaudir d’una vida sana, exposa. 

En el seu cas, es defineix sense embuts com “una alcohòlica molt funcional” i mai havia faltat a la feina, per exemple.

Per què l’associació? Parteix de la seva experiència personal. Segons Tenorio, va començar a anar a la Unitat de Conductes Addictives (UCA) i es va adonar que “faltaven molts recursos” per atendre les persones amb addiccions. Expressa que va quedar molt contenta dels  professionals que la van acompanyar però considera que “són pocs per tota la gent que som”. A més, sense haver de fer un aprofundit estudi de la situació, comenta que “quasi tothom que conec sap d’algú, ja sigui familiar o amic, amb problemes d’addiccions”. I afegeix que “és un problema greu a la societat, però està molt amagat per l’estigma que hi ha”. 

Tampoc no va trobar una associació ja existent que li encaixés del tot, perquè sí que n’hi ha de familiars, diu, però de persones amb addiccions que la tirin endavant, no, i tampoc dedicada a la intervenció i la prevenció de drogodependències des d’una perspectiva de gènere. Des d’una perspectiva de gènere “perquè si els homes ho tenen malament, imagina’t les dones”. Precisament, una de les  accions que volen tirar endavant són els grups d’ajuda mútua, on persones amb addiccions puguin compartir les seves experiències i reunir-se una o dues vegades a la setmana, una mica a l’estil d’alcohòlics anònims, exposa. També hi haurà grups per a familiars.

Tot i que estan tot just arrencant ja hi ha diverses persones que les han contactat per ser voluntàries. Ara resta la feina més feixuga d’aconseguir, subvencions per portar a terme els diversos projectes que volen engegar. També han de trobar un espai per poder trobar-se i trucaran a la porta dels diferents comuns per presentar l’associació si els cedeixen algun. “Serem molt discrets”, assegura.