Projecte Vida reclama que el retard en les accions del PISMA no es pot justificar per la pandèmia

Després de la resposta parlamentària de la ministra de Salut, des de l’associació consideren que ja fa més de dos anys de la Covid-19 i que això no pot ser un motiu perquè encara n’hi hagi 17 pendents d’iniciar, i apunten que l’ampliació dels horaris de l’UCA, continua sent inferior a la que hi havia prepandèmia.

 

La presidenta de l’associació Projecte Vida, Eva Tenorio, ha valorat amb un to crític les explicacions que va donar la ministra de Salut, Helena Mas, on va reconèixer que el desplegament del Pla Integral de Salut Mental i Addicions (PISMA) no s’ha completat del tot, amb 17 accions encara pendents d’iniciar, en gran part perquè van prioritzar la gestió de la pandèmia de la Covid-19. Per Tenorio, aquest no és un motiu vàlid per justificar els retards, ja que “és cert que la pandèmia va requerir recursos extraordinaris, la pandèmia va acabar fa dos anys”. D’altra banda, des de l’associació, valoren molt positivament que Govern estigui treballant en altres àmbits d’addicions impulsant accions per prevenir l’addició al sexe i a la pornografia.

A preguntes que havia formulat el conseller general i president del Partit Socialdemòcrata, Pere Baró, la ministra de Salut, va recordar que el PISMA incloïa 62 accions, de les quals n’hi havia 17 que encara estaven pendents d’iniciar. Mas justificava aquest retard perquè prèviament es va haver de prioritzar la gestió de la pandèmia, i posterior, pel fet que es van necessitar fins a cinc convocatòries via edicte per contractar un tècnic de salut mental. Per Projecte Vida, però, aquest no és un motiu vàlid atès que ja fa més de dos anys que la pandèmia ha conclòs: “Ens hauríem de responsabilitzar de què anem tard, perquè estem parlant de les persones que tenen una malaltia i de les seves famílies que pateixen les conseqüències d’aquests retards”.

Una altra de les coses que manifestava la ministra en la seva resposta, era que s’ha incrementat la franja d’edat d’atenció a la Unitat de Conductes Addictives (UCA) fins als catorze anys i també els horaris. Un fet, que per Tenorio, no és del tot cert: “Els horaris de l’UCA abans de la Covid eren més amplis que els actuals. Abans era de tot el dia. Ara han ampliat dues tardes”. Pel que fa a l’ampliació de la franja d’edat, des de Projecte Vida consideren que és una bona mesura, però recalca que, tot i això, encara no s’ha fet un pla específic d’addició per a joves. “No es pot tractar igual a un adult de 40 anys amb problemes d’addiccions, que un jove de 20 anys amb problemes d’addicions”, assegurant que tot i que ja han contractat un psiquiatre per a joves, necessitarien un enfocament diferenciat per atendre les seves necessitats.

D’altra banda, des de l’associació valoren molt positivament que des del ministeri es vulgui impulsar aquest 2025 accions per prevenir l’addició al sexe i a la pornografia, que s’inclourien dins d’un pla més ampli sobre salut sexual i reproductiva. Tenorio recorda que Projecte Vida ja va iniciar, amb col·laboració del Govern, el passat mes de novembre unes xerrades sobre addicions a la pornografia i la seva repercussió en la salut mental i que “ens alegra que des del ministeri s’aposti també per continuar treballant en aquest àmbit”.

Mentre s’està preparant aquest pla, l’executiu està duent a terme accions de manera paral·lela, com una formació sobre masculinitats, alternatives i prevenció dels efectes de la pornografia en la salut sexoafectiva que es durà a terme en breu i que estarà oberta als professionals de l’àmbit sanitari, social, educatiu i de joventut, les associacions i a la població.