Projecte Vida veu preocupant que el 3,6% dels alumnes presentin indicadors de joc problemàtic
Projecte Vida considera preocupant que un 3,6% dels alumnes presenti indicadors de joc problemàtic i que l’11,6% dels menors hagi apostat diners alguna vegada. Des de l’associació, però apunten que malauradament no consideren sorprenen els resultats del nou estudi d’Unicef Andorra sobre la infància, l’adolescència i el benestar digital, ja que són conductes sobre les quals fa temps que alerten que venien en augment.
Entre el 2025 i el 2026 han acudit a Projecte Vida 21 homes d’entre 21 i 35 anys per demanar ajuda per problemes relacionats amb les apostes esportives, el joc en línia, el trading, les inversions especulatives i les criptomonedes: “Dotze van arribar el 2025 i nou el que portem del 2026. Parlem de 21 casos diferents”, detalla el president de l’entitat Pep Castellón, tot afegint que “el més jove té només 21 anys. Ens hem de preguntar a quina edat va començar, quant de temps fa que conviu amb aquesta problemàtica i en quin moment hauríem pogut intervenir”.
Per això, les dades sobre el joc i les apostes que s’extreuen de l’informe “malauradament no ens sorprenen. És una realitat que veiem a Projecte Vida i sobre la qual hem alertat públicament en diverses ocasions des del 2025”, diu. L’associació considera especialment preocupant que un 3,6% de l’alumnat presenti indicadors de jocs problemàtics, davant del 2,4% a Espanya; i també que un 11,6% dels menors hagi apostat diners alguna vegada. “També ens preocupa que l’edat mitjana d’inici del consum de pornografia sigui inferior als 12 anys i que el 17,5% dels jugadors destini diners mensualment a les caixes de botí dels videojocs”, afegeix.
Precisament per aquest motiu l’associació des de l’any 2022 treballa per alertar sobre aquestes problemàtiques, en les seves intervencions públiques i també impulsant cinc edicions dels cicles de sensibilització, prevenció i reducció de riscos que impulsen des de Projecte Vida, amb la col·laboració del comú d’Andorra la Vella: El 2022 i el 2023 amb Juan Lamas, director tècnic de FEJAR, per parlar dels riscos de les pantalles, els videojocs i les apostes esportives; el 2024, amb José Luis García, doctor en Psicologia Clínica i sexòleg, per abordar el consum precoç de pornografia i l’educació afectivosexual; el 2025, amb Juan Francisco Navas, professor de Psicologia de la Universitat Complutense de Madrid i especialista en addiccions comportamentals, per treballar la prevenció del joc problemàtic i els riscos de les caixes de botí; i aquest 2026, amb Hibai López-González, investigador especialitzat en joc d’atzar i conductes de risc en entorns digitals, per abordar les apostes, les criptomonedes, les inversions especulatives i les promeses d’enriquiment ràpid entre els joves: “Per tant, no estem parlant de problemàtiques noves, sinó de riscos que fa anys que coneixem”, asseguren.
Castellón també posa en relleu que a banda de valorar els resultats d’aquest nou estudi, també seria interessant saber què s’ha fet amb les dades del 2022, quines mesures preventives s’han posat en marxa i quins resultats han donat. Considera que és important també reforçar la prevenció comunitària, la detecció precoç, l’educació emocional, afectivosexual i financera, el pensament crític i la formació de les famílies i els professionals, així com dotar de recursos suficients els serveis i les entitats que treballem directament amb aquesta realitat: “No podem esperar que un jove tingui una addicció per començar a actuar. Precisament, la prevenció consisteix a arribar abans”, conclou.