REPORTATGE L’individualisme que fa perillar el col·lectiu

L’ésser humà és un animal social. A la seva natura està intrínsec relacionar-se amb altres persones, formar grups, col·lectius. Malgrat això, sembla que cada cop més es tendeix a l’individualisme. A la resiliència. A superar els obstacles sol i sense ajuda de ningú de l’entorn. La Serenalla ha abordat aquest tema a un dels col·loquis de la seva àgora, on ha parlat de la participació ciutadà i com, sent una eina social, pot ajudar a les persones.

La xerrada ha estat formada per la ministra d’Afers Socials, Judith Pallarés, que ha aportat la visió més administrativa, i després d’altres més particulars, com l’Eva Tenorio, la Laura Comas o l’Yvan Lara. Tots ells han parlat, des de diferents perspectives, com el fet de tenir un col·lectiu, de formar part d’un grup, pot ajudar i ha ajudat històricament a l’evolució i la millora de les persones.

Un dels aspectes que s’ha tractat és com ha afectat la problemàtica de l’habitatge a la col·lectivitat. Sempre ha estat un fet que, quan es viu a un edifici, es coneix els veïns. Però, amb els múltiples canvis de llocs on s’està, l’adaptació dels lloguers i anar buscant un espai més assequible, ha fet que se sigui cada cop més individual. Per tant, una de les propostes que s’ha posat a l’àgora és recuperar aquests espais comuns, de retrobada amb aquells que, d’una manera o una altra, envolten la vida de cadascú.

Així mateix, Tenorio, ha començat aquest mateix any una aposta arriscada al país, i que tracta directament de col·lectivitat i del tabú que és en alguns aspectes. Concretament, Projecte Vida promou la recerca d’ajuda en els altres per superar una addicció. Ha creat els grups d’ajuda mútua, on es posa en comú allò que s’està patint per conèixer com ho enfronta algú que també passa pel mateix. D’aquesta manera, Tenorio ha volgut replantejar un lema que és gairebé universal i ha assenyalat que ‘si vols, pots’ no és cert. “No sempre que volem podem, i si fem creure això, individualitzem cada cop més a la persona perquè pensa que el problema el té ella”, ha explicat.

Aquest col·loqui, de fet, ha estat una mostra pràctica que, quan es fa una cosa en grup, els resultats sempre poden ser millors. S’ha tingut participació del públic, que ha exposat punts de vista propis, que ha aportat noves maneres d’escoltar la ciutadania, de crear col·lectiu. S’han pogut veure opinions des de la part més institucional, com la que ha aportat Pallarés, com de la societat, que ha creat col·lectiu amb els ponents per tal de demostrar que les conclusions sempre són més encertades quan les pensa més d’una ment.