“Ser campió del món i olímpic no t’eximeix d’una malatia tan greu com és l'adicció”

L'exwaterpolista i motivador Pedro García Aguado conegut com a 'Hermano Mayor' ha detallat aquest dilluns a Sant Julià de Lòria el seu èxit com a esportista i el descens als inferns per l'alcohol i les drogues. La conferència d’Aguado s’ha organitzat a proposta del Projecte Vida. “Ser campió del món i olímpic no t’eximeix d’una malatia tan greu com és l'adicció”, ha indicat.

García Aguado ha parlat d'un viatge d'aprenentatge. "Tot allò que m'ha ensenyat l'esport o superar una addició i com puc ajudar altres persones".Així ha explicat en la seva conferència, com va canviar la seva vida i quins esdeveniments van fer que agafés un altre rumb. Ha destacat els aprenentatges extrets dels seus 17 anys com a esportista professional i la capacitat de donar-li la volta a un argument negatiu quan finalitza la seva etapa esportiva. Ha compartit com gràcies a aqueixes situacions, és avui una de les persones més estimades i en les quals més confien les famílies per a ajudar-los en la prevenció i la resolució de conflictes.

Motivador professional, cada vegada que parla per als joves i adults aconsegueix promoure algun tipus de canvi personal en qui l'escolta. La conferència ha estat impregnada d'anècdotes i vivències personals, anant de l'humor al drama, tornant a l'humor i acabant amb un missatge motivador i positiu. No han faltat referències a la pel·lícula '42 segons', que ha estat rodada en part a Andorra. García Aguado ha dit en unes declaracions prèvies a la conferència que van estar entrenant a Andorra abans dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. "Molts dels meus companys de la selecció espanyola no han tornat però jo he anat venint".

'42 segundos', que està dirigida per Àlex Murull i Dani de la Orden, té tres fases diferenciades. En la primera, es recull l’arribada del controvertit seleccionador croat, Dragan Matutinovic, qui estableix les bases d’una tipologia d’entrenament de caràcter gairebé militar, que encara avui dia genera molt debat.García Aguado recorda que “amb Matutinovic teníem una relació d'amor i odi: ens va humiliar, però haguéssim estat capaços de tot per guanyar”

En la segona fase, es posa èmfasi en el sisme que suposa la convivència a la selecció entre catalans i madrilenys. En la tercera, tenen lloc els Jocs Olímpics, amb la final entre Espanya i Itàlia com a punt àlgid de la pel·lícula. El nom de la pel·lícula fa referència al temps que va estar de guanyar Espanya la final. Itàlia va empatar quan només faltaven 42 segons perquè acabés el partit. Es va necessitar una altra pròrroga, la tercera, i, finalment, Espanya va perdre. Al film  es reconeixen els personatges de Jesús Rollán, Manel Estiarte i Pedro García Aguado, els dos darrers molt implicats en el rodatge.

"Aquella va ser una final èpica. Crec que mai una medalla de plata ha tingut aquest regust de victòria", ha comentat. Després va venir la medalla d'or als Jocs d'Atlanta 96 i el descens als inferns.En aquest sentit ha manifestat que "porto vint anys sense consumir res de res i soc de les poques persones que pot dir que no ha tingut cap recaiguda". Compaginar la competició i la vida personal és complicat, i més per als joves. Ha relatat com aconseguia combinar l'esport de les vivències personals. A més, explicava que l'addicció que tenia a substàncies nocives el va perjudicar en tots els aspectes.

Ha reconegut que la forma de viure que duia durant aquells anys era pròpia de persones temeràries i sense límits. Durant el dia entrenava al màxim i, de nit, sortia amb la mateixa intensitat sense tenir en compte les conseqüències.